El 9 abril de 1895 neix Michel Simon a Ginebra, Suïssa, fill d’un venedor d’embotits. Aviat va marxar de casa cap a París, on va treballar en diferents feines (boxejador, fotògraf, venedor ambulant, etc.). Els seus començaments van ser modestos: mag, pallasso, acròbata i ballarí en un casino.
L’any 1920 comença a treballar com a actor a Ginebra, on adquireix una bona reputació a la companyia Pitoëff, i el 1923 es trasllada a París, on consolida la seva carrera teatral.

La seva trajectòria teatral inclou tot tipus de gèneres: drames, tragèdies, comèdies, etc., amb un llarg repertori que inclou Shakespeare, Bernard Shaw, Pirandello, Oscar Wilde, Bourdet, Bernstein. Michel Simon va treballar en més de cent cinquanta muntatges teatrals entre 1920 i 1975.

Tanmateix, va ser la seva carrera cinematogràfica la que li va donar popularitat. Començà a fer pel·lícuales l’any 1924, amb un paper a la pel·lícula La galerie des monstres, dirigida per Jaque Catelain, seguida de Feu Mathas Pascal (1926), de Marcel L’Herbier, o La passion de Jeanne d’ Arc (1928), de Carl Theodor Dreyer.

Amb l’arribada del cinema sonor la carrera de Michel Simon va continuar amb èxit, amb films com La Chienne (1931), Boudu sauvé des eaux (1932), de Jean Renoir, L´Atalante (1934) de Jean Vigo i també Quai des Brumes (1938) i Drole de Drame (1937), de Marcel Carn.

Entre les seves nombroses pel·lícules posteriors cal citar La belle étoile (1938), La beauté du diable (1949), Austerlitz (1959), Le train (1963), Le vieil homme et l'enfant (1966) i L'ibis rouge (1975).
Michel Simon va morir el 30 de maig a Bry-sur-Marne, a França, als 80 anys.

Enllaços

Biografia i filmografia de Michel Simon a IMDB.

Les Amis de Michel Simon. Web de l'associació del mateix nom.

Fitxa de Michel Simon a Ciné-Ressources: le catalogue collectif des bibliothèques et archives de cinéma de France.

Vídeos

Els arxius de la Télévision Suisse Romande (TSR) inclouen, entre d’altres, un seguit de vídeos de reportatges, entrevistes, etc. realitzades al llarg dels anys a Michel Simon o sobre la seva figura.

Hi trobarem:

Michel Simon explica l'any 1958 a la periodista Lyne Anska els seus records d'infància i joventut, així com els seus primers
passos com actor teatral (durada, 13'24").

L'any 1958, Michel Simon explica els particularismes de l'accent ginebrí, manifestant-se com un defensor d'aquest accent i
dels seus orígens suïssos (durada, 5'06").


Extracte de l'entrevista que van realitzar a Michel Simon per al programa Préfaces, en ocasió del llibre que li va
dedicar Freddy Buache, director de la Cinémathèque suisse, à Lausanne l'any 1962 (durada, 13'34'').


Amb la seva tornada als escenaris l'any 1965 amb l'obra de René Obaldia Du vent dans les arbres de Sassafras,
Michel Simon es va retrobar amb el públic. Realitzat per Yvan Butler (durada, 18'52").


Retrat signat per Yvan Butler en el qual l'any 1967 Michel Simon obre les portes de casa seva a Noisy-le-Grand près, a París.
En aquest reportatge Simon parla del seu amor per la literatura, del naixement de la seva vocació d'actor, així
com anècdotes com la seva trobada amb Colette (durada, 45'47").


Michel Simon apareix en aquesta gravació a casa seva l'any 1969, oferint-nos moments de la seva vida privada (durada, 7'48'').