Glossa
No per més extenses les biografies són més certes. Vaig conèixer l'Ana Simon un matí del 23 d'abril de 2007 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en una matinal on ens aplegàrem diferents persones al voltant de l'obra del cantautor Paco Ibáñez. Hi participaven també els poetes Antonio García Teijeiro, Joan Margarit, i el professor Jon Elordi. El dia era assolellat i després de la taula rodona l'Ana i jo vam començar un peregrinatge poètic i dialèctic que té traces de durar fins que el sol ens il·lumini a tots dos. D'aquesta noia jove nascuda l'any 1938 en podríem explicar moltes coses: afable, amiga dels seus amics, persistent, tenaç, obstinada, amb una immensa cultura, gentil, fidel als seus principis, a la memòria de les seves lectures i amb una gran sensibilitat per tot allò que traspuï bellesa. El seu contacte amb Espanya data de l'època franquista on va iniciar una recerca sobre Valle Inclán, que es va aturar quan fou declarada persona non grata tant pels seus estudis literaris com per les seves opinions sobre el “règim”. De la mà del teatre va entrar en el món ginebrí de l'art i de la cultura, on va conèixer l'actor i director François Simon, que seria el seu company fins a la mort d'aquest. La seva gran cultura, els seus escrits, els poemes i les traduccions l'han portada per tot el món amb la voluntat de deixar testimoni de la seva mirada, materialitzada en la seva obra poètica, i -sobretot- en la seva obra cinematogràfica.
Ana Simon s'interessa pels protagonistes del món de l'art i de la cultura occidental per refermar tant la seva tasca i relleu, com perquè aquests personatges, músics, pintors, actors... no caiguin en l'oblit. I ho fa des de la proximitat personal, des d'una perspectiva entre la subjectivitat més agosarada i l'objectivitat d'una mirada d'historiadora de la cultura. Aquesta escriptora, poeta, traductora, directora de teatre i de cinema, mostra tot al llarg de la seva obra, una capacitat de seducció fonamentada per una banda en la seva sensibilitat i per l'altra en una gran i notable erudició.
De la seva obra podem destacar tant personatges femenins com masculins que han marcat la seva trajectòria des d'una perspectiva personal. Dins de l'univers femení dos són els noms que marquen la seva trajectòria: l'actriu Jeanne Moureau i la pintora Margareth Krieger. Amb Jeanne Moureau, a qui l'uneix una llarga amistat, entre molts altres treballs esmentarem la pel·lícula La petite vendeuse de lampes (1987) a partir de l'obra de Marcel Schwob, o Noël à Moscou (1990); també a partir de l'obra de Schwob, l'obra cinematogràfica Paroles de Monelle (1989) amb Margarethe Krieger, la pintora alemanya amb qui manté una prolífica col·laboració: textos en catàlegs, il·lustració dels seus llibres de poesies i una amistat que es veu truncada per la mort de la pintora l'any 2010. Dins d'aquest mateix apartat cal situar diferents reportatges, per exemple Portraits de femme de Genève au XXè. Siècle: Une artiste; une politicienne, une banquière. (Claudia, Erica Ziegler, Oana Mirabaud) (2004). Pel que fa als seus referents masculins, la principal és la del seu company, l'actor i director François Simon, creador del Teatre de Carouge a Ginebra, amb qui recorre el món cinematogràfic i artístic internacional i que té com a testimoni tant la pel·lícula Les Simon: Père et fils, Michel et François Simon (1995), com a altres produccions entre les que destaquem La présence (1986). François Simon és el primer nom d'una llarga llista d'homes presents en la seva vida i en la seva obra i que Ana Simon els converteix en testimonis culturals i artístics del seu temps en els seus treballs literaris i cinematogràfics: l'escriptor Jorge Luis Borges (Genève de Borges. 2001), el poeta José Herrera Petere (Evocation du poète Jose Herrera Petere ), el pintor xilè José Venturelli (Artistes en Exil- la peintre -José Venturelli, coréalisation Ana Simon i Claude Richardet, 1978). Daniel Spoerri, a partir d'una fascinació tant per l'art com pel personatge (Le jardin de Daniel Spoerri, 2000). És en Musique passionnée: Les Ginastera (2009) on la cineasta uneix l'element masculí al femení per la seva fascinació i amistat tant per la música d'Alberto Ginastera com per la seva companya i violoncelista Aurora Natola Ginastera. En aquest mateix apartat podríem situar Lettres d'amis: Anna de Noailles et Marcel Proust (Spectacle).
L'obra d'Ana Simon es veu “tocada” per la fascinació de la directora per temes i personatges de tots els temps, i els tracta des de la doble perspectiva de poeta-estudiosa de la literatura i com a cineasta, i des d'aquesta última vessant els situa en els seus paisatges personals, com és el cas de Reiner Maria Rilke (Les derniers paysages de Rilke, 2009).
Fidel als seus origens romanesos i a la seva cultura, realitza i dirigeix diferents produccions amb la intenció de reivindicar els grans noms de la cultura del seu país d'origen, sovint silenciats pels països d'adopció dels personatges. És el cas de Triptyque. Trois musiciens exilés en Suïsse: Constantin Brailoiu, Clara Haskil i Dinu Lipatti (1997).
Tant en la present exposició com en el web que l'acompanya, es posen de relleu els importants contactes amb personatges de l'art, la cultura i la literatura del seu temps, com Brancusi, Cioran, Elisabeth Müller, Luis Ascot, Jean Moreau, Ion Vianu, Margarethe Krieger, Mark Kosower, Yves Lucas, François Simon, Ana Ionescu, Juan de Loxa, Dinu Lipatti, José Herrera Petere, Guillaume Chenevière, René de Obaldia, Luc Boissonnas, Alain Berthoud, Marian O. Ramuz, Henri de Rouville, Anca Balaci, Freddy Buache..., entre d'altres.
Pel que fa al món hispànic els contactes són nombrosos, a destacar la seva amistat i contínua col·laboració amb el cantautor Paco Ibáñez, la música del qual és present en diferents produccions cinematogràfiques. La música és sempre present en la seva vida i obra. A part dels treballs ja esmentats, dins de la seva obra poètica i literària, els llibres en col·laboració amb la pintora alemanya Margarethe Krieger (Vivre, Passages, La rose de Jericho, Pont d'Orphée, Margarethe Krieger dessine Michel Simon, Presque l'hiver, entre d'altres) i una ingent obra poètica publicada, així com nombroses traduccions.
A partir del conveni signat entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ana Simon, avui podem gaudir de la seva obra i de la seva sensibilitat.
Ana Simon, un testimoni viu de la cultura, de l'art i de la literatura del seu temps.
Antoni Rossell, maig de 2012
Arxiu Occità
(Institut d'Estudis Medievals)
Universitat Autònoma de Barcelona
Glossa
No per més extenses les biografies són més certes. Vaig conèixer l'Ana Simon un matí del 23 d'abril de 2007 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en una matinal on ens aplegàrem diferents persones al voltant de l'obra del cantautor Paco Ibáñez. Hi participaven també els poetes Antonio García Teijeiro, Joan Margarit, i el professor Jon Elordi. El dia era assolellat i després de la taula rodona l'Ana i jo vam començar un peregrinatge poètic i dialèctic que té traces de durar fins que el sol ens il·lumini a tots dos. D'aquesta noia jove nascuda l'any 1938 en podríem explicar moltes coses: afable, amiga dels seus amics, persistent, tenaç, obstinada, amb una immensa cultura, gentil, fidel als seus principis, a la memòria de les seves lectures i amb una gran sensibilitat per tot allò que traspuï bellesa. El seu contacte amb Espanya data de l'època franquista on va iniciar una recerca sobre Valle Inclán, que es va aturar quan fou declarada persona non grata tant pels seus estudis literaris com per les seves opinions sobre el “règim”. De la mà del teatre va entrar en el món ginebrí de l'art i de la cultura, on va conèixer l'actor i director François Simon, que seria el seu company fins a la mort d'aquest. La seva gran cultura, els seus escrits, els poemes i les traduccions l'han portada per tot el món amb la voluntat de deixar testimoni de la seva mirada, materialitzada en la seva obra poètica, i -sobretot- en la seva obra cinematogràfica.
Ana Simon s'interessa pels protagonistes del món de l'art i de la cultura occidental per refermar tant la seva tasca i relleu, com perquè aquests personatges, músics, pintors, actors... no caiguin en l'oblit. I ho fa des de la proximitat personal, des d'una perspectiva entre la subjectivitat més agosarada i l'objectivitat d'una mirada d'historiadora de la cultura. Aquesta escriptora, poeta, traductora, directora de teatre i de cinema, mostra tot al llarg de la seva obra, una capacitat de seducció fonamentada per una banda en la seva sensibilitat i per l'altra en una gran i notable erudició.
L'obra d'Ana Simon es veu “tocada” per la fascinació de la directora per temes i personatges de tots els temps, i els tracta des de la doble perspectiva de poeta-estudiosa de la literatura i com a cineasta, i des d'aquesta última vessant els situa en els seus paisatges personals, com és el cas de Reiner Maria Rilke (Les derniers paysages de Rilke, 2009).
Fidel als seus origens romanesos i a la seva cultura, realitza i dirigeix diferents produccions amb la intenció de reivindicar els grans noms de la cultura del seu país d'origen, sovint silenciats pels països d'adopció dels personatges. És el cas de Triptyque. Trois musiciens exilés en Suïsse: Constantin Brailoiu, Clara Haskil i Dinu Lipatti (1997).
Tant en la present exposició com en el web que l'acompanya, es posen de relleu els importants contactes amb personatges de l'art, la cultura i la literatura del seu temps, com Brancusi, Cioran, Elisabeth Müller, Luis Ascot, Jean Moreau, Ion Vianu, Margarethe Krieger, Mark Kosower, Yves Lucas, François Simon, Ana Ionescu, Juan de Loxa, Dinu Lipatti, José Herrera Petere, Guillaume Chenevière, René de Obaldia, Luc Boissonnas, Alain Berthoud, Marian O. Ramuz, Henri de Rouville, Anca Balaci, Freddy Buache..., entre d'altres.
Pel que fa al món hispànic els contactes són nombrosos, a destacar la seva amistat i contínua col·laboració amb el cantautor Paco Ibáñez, la música del qual és present en diferents produccions cinematogràfiques. La música és sempre present en la seva vida i obra. A part dels treballs ja esmentats, dins de la seva obra poètica i literària, els llibres en col·laboració amb la pintora alemanya Margarethe Krieger (Vivre, Passages, La rose de Jericho, Pont d'Orphée, Margarethe Krieger dessine Michel Simon, Presque l'hiver, entre d'altres) i una ingent obra poètica publicada, així com nombroses traduccions.
A partir del conveni signat entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Ana Simon, avui podem gaudir de la seva obra i de la seva sensibilitat.
Ana Simon, un testimoni viu de la cultura, de l'art i de la literatura del seu temps.
Antoni Rossell, maig de 2012
Arxiu Occità
(Institut d'Estudis Medievals)
Universitat Autònoma de Barcelona