Universitat Autònoma de Barcelona   Español  |  English
   
 

Publicacions

   

S'inclouen les publicacions que han estat possibles gràcies a la consulta d'aquest Projecte de Digitalització i Catalogació de l'Arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.
S'hi poden consultar els links a les obres publicades quan és possible, o les referències de les edicions.

Podeu adreçar-vos a bib.humanitats@uab.cat i/o a secretaria@societatliceu.com per a facilitar les dades que permetran publicitar les vostres publicacions que fan servir materials de l'Arxiu històric de la Societat.


  • Llibres i capítols de llibre
  • Articles
  • Exposicions
  • Treballs de recerca
  • Conferències

La orquesta del G. T. del Liceu de Barcelona: organización y funcionamiento en los conciertos sinfónicos de la segunda mitad del s. XIX. dins Symphonism in Nineteenth-century Europe
 

Francesc Cortès

La orquesta del G. T. del Liceu de Barcelona: organización y funcionamiento en los conciertos sinfónicos de la segunda mitad del s. XIX

En el último tercio del siglo XIX la orquesta del Gran Teatro del Liceu de Barcelona se organizó de forma estable, convocándose concursos de instrumentistas con la finalidad de crear una orquesta sinfónica que, con altibajos, se mantuvo activa durante el siglo XX. La orquesta del G. T. del Liceu fue la principal  difusora del repertorio sinfónico en la Barcelona de la segunda mitad del siglo XIX. Estuvo dirigida por Obiols, Eusebi Dalmau, Joan Goula, Marino y Luigi Mancinelli, Antoni Nicolau –quien programó por primera vez en Barcelona las nueve sinfonías de Beethoven– hasta llegar al momento de inflexión: el paso del director Ferdinad Hiller en la serie de conciertos 1881. 

Symphonism in Nineteenth-century Europe.
José Ignacio Suárez, Ramón Sobrino (eds.)
Luca: Brepols, 2019. 
ISBN: 978-2-503-58643-4 

 
«Debiendo proveerse la plaza de conserje de este Teatro»: avatares del G. T. Liceo, desde la buhardilla de Pío del Castillo (1862-1883) dins Microhistoria de la música española
 

Francesc Cortès

«Debiendo proveerse la plaza de conserje de este Teatro»: avatares del G. T. Liceo, desde la buhardilla de Pío del Castillo (1862-1883)

A partir del Dietari que va redactar el conserje Pío del Castillo, treballador de la Societat del G. T. del Liceu, ens permet endinsar-nos al dia a dia de les seves tasques. El manuscrit del conserje no són només unes memòries, sinó que recullen aquelles dades que informaven la seva feina de cada dia dins del teatre, abastant des del manteniment i les obres de l’edifici, el servei als músics o el comportament del públic. El conserje era la persona de més responsabilitat entre els treballadors, no depenia dels empresaris que gestionaven la programació artística. La sistematització per temàtiques anotades al Dietario ens permetrà conèixer a l’individuu que va passar anònim, amb una narració que escapa del culte al divisme, i ens ajuda a reconstruir la vida del teatre des de 1862.

Microhistoria de la música espñola (1839-1939): sociedades musicales
Nuria Blanco, María Encina Cortizo, Ramón Sobrino (eds.)
Oviedo: Universidad de Oviedo, 2020. 
ISBN: 978-84-17445-92-8 



Mariona Rebull i La saga de los Rius; dues òptiques audiovisuals d'un mateix drama. dins Del cine mudo a los videojuegos

Alícia Daufí Muñoz

Mariona Rebull i La saga de los Rius; dues òptiques audiovisuals d'un mateix drama.

L'any 1943 Ignasi Agustí publica la seva novel·la Mariona Rebull, que juntament amb El viudo de Rius, Desiderio, Diecinueve de julio i Guerra Civil conformen la saga La ceniza fue árbol. Les tres primeres novel·les, Mariona Rebull, El viudo de Rius i Desiderio narren, a través d'ambients burgesos, la història del matrimoni frustrat entre Mariona Rebull i Joaquin Rius, la mort de Rebull a l'atemptat anarquista del Gran Teatre del Liceu i la viudetat de Rius i, finalment, la vida adulta del fill d'aquests dos: Desiderio Rius. L'èxit que van suscitar les novel·les d'Agustí va donar lloc a algunes adaptacions cinematogràfiques. Inicialment, figura la pel·lícula Mariona Rebull (1947), basada en les dues primeres novel·les, i, vint anys més tard, apareix la sèrie La saga de los Rius (1976-1977), inspirada en les tres primeres novel·les, i que esdevé la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color.

Del cine mudo a los videojuegos: la creación sonora en el audiovisual.
Jordi Roquer, Daniel Torras i Lidia López (eds.)
Alicante : Letradepalo, 2020
ISBN: 9788494853357

 
Fortune de Francis Poulenc
 

Hervé Lacombe et Nicolas Southon (dir.)

Fortune de Francis Poulenc
Diffusion, interprétation, réception

La musique de Francis Poulenc n’a pas connu de purgatoire et s’est affirmée comme l’une des plus appréciées du XXe siècle. Ce livre cherche à comprendre son succès et son devenir en France et à l’étranger. Sont évoqués les réseaux professionnels et amicaux, les institutions, la presse, les interprètes grâce auxquels les œuvres circulent. Mais aussi les conditions d’exécution ou de représentation, les cadres esthétiques de leur réception, et toute forme de témoignage permettant de rendre compte de leur programmation, de leur diffusion et de leur perception.

Presses Universitaires de Rennes, 2016
ISBN : 978-2-7535-5006-3

 




De re metallica: ingeniería, hierro y arquitectura

Pedro Navascués Palacio; Revuelta Pol, Bernardo (coordinadors)

De re metallica : ingeniería, hierro y arquitectura

En este libro se publican las conferencias impartidas en el curso celebrado en 2015 en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid. ‘De Re Metallica. Ingeniería, hierro y arquitectura' supone la sexta entrega de la colección ‘Lecciones Juanelo Turriano de Historia de la Ingeniería', iniciada en 2012 y que recoge, principalmente, los cursos que la Fundación Juanelo Turriano organiza anualmente en colaboración con diversas universidades. Su objetivo es contribuir al conocimiento de las aportaciones históricas de la ingeniería y a la puesta en valor de su relevancia cultural.

Madrid : Fundación Juanelo Turriano, 2016
ISBN: 978-84-945708-1-0

 

 

 

Item. Revista de biblioteconomia i documentació. 2017. Núm. 62 Ana Escañuela Barradas; Montserrat Gutiérrez Folgueiras

Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu: 150 anys d’història d’un teatre i una ciutat

L'Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu reuneix una gran quantitat de documentació referent a la direcció i l'administració de l'entitat, així com a la gestió dels espectacles representats al teatre barceloní durant 150 anys. La Societat, juntament amb la Biblioteca d'Humanitats i el Departament d'Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona n'estan digitalitzant, preservant i difonent l'arxiu.

Item: revista de biblioteconomia i documentació. 2017. Núm. 62
ISSN-e: 1699-521X

   

100 anys de l'Orquestra Pau Casals 100 anys de l'Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social.

L’exposició, coproduïda per la Fundació Pau Casals i el Museu de la Música de Barcelona, vol fer conèixer la història de l’Orquestra Pau Casals i alhora reivindica la figura de Pau Casals com un dels millors directors d’orquestra del s. XX.

L’exposició mostra la història i l’impacte musical que va suposar la creació de l’Orquestra Pau Casals a Barcelona a través dels nombrosos documents, programes de concerts i partitures que mostren la intensa activitat que va tenir l’orquestra durant els seus anys d’existència.

  Homenaje a María de Ávila (1920-2014)   Homenaje a María de Ávila (1920-2014)

El Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música del INAEM-Ministerio de Cultura y Deporte desea recordar a una de las más importantes figuras de la danza de nuestro país en el año del centenario de su nacimiento.

El eje de la publicación son las cuatro secciones documentales referidas a cuatro áreas que recogen sus años de Formación, su paso por la Interpretación y la labor realizada desde su Magisterio y Dirección de compañías, ámbitos en los que María de Ávila se constituyó como referente indiscutible. A estas secciones se suman las denominadas Reconocimientos, Homenajes y galardones y Multimedia.

Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936)

Clara Beltrán Catalán

Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936)

El tema d'estudi de la present tesi doctoral es centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, ​​1876-1956).
La Tesi reconstrueix la seva trajectòria professional des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes.
El marc cronològic abasta des del seu debut el 1899 treballant a les ordres d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar el 1933 per al Gran Teatre del Liceu.
La Tesi inclou un volum complementari consistent en un «repertori d'escenografies teatrals» o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en què va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós de el corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.

Directora/tutora: Mireia Freixa; Teresa Montserrat Sala
Publicació: Universitat de Barcelona. 2020