El fons de l'Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu

La constitució de l’arxiu s’ha construït al decurs del temps, amb un aplec de materials força sistemàtic. La catalogació que es pot consultar des d’aquesta web ha conservat la unitat d’arxiu. Manté l’organització en diferents sèries documentals, seguint com a criteri l’autoria de cada tipus de document, i la seva natura funcional.

Una de les parts més extenses la formen les sèries documentals procedents de la pròpia Societat del Gran Teatre del Liceu. S’hi ha reunit la documentació legal –actes, estatuts, documentació d’assemblees, documents notarials, reglaments–, també els documents generats pel personal que depenia de la Societat –el “conserge”, o majordom que vivia a l’edifici–, i un seguit de memòries i projectes de reformes de l’edifici. Aquest conjunt comprèn uns 71 volums relligats, i diversos plecs de documentació. Té continuïtat cronològica. A partir del 19 de juliol del 1936 fins el febrer del 1939, quan l’edifici es convertí en Teatre Nacional de Catalunya per disposició de la Generalitat republicana, algunes sèries quedaren interrompudes; es continuà recollint la documentació de manera regular, amb criteris documentals diferents.

En segon lloc cal destacar la documentació de tipus tècnic i artístic, que s’ha dividit segons la seva tipologia. Es troba recollida en un conjunt de 120 lligalls, 60 informes i catàlegs enquadernats, 27 fulletons i 793 plànols. La primera comprèn estudis, projectes tècnics i plànols, per a reformes i reconstruccions, que seran accessibles a mesura que es digitalitzin i cataloguin. A l’apartat artístic s’hi troben des de fotografies i plaques fotogràfiques d’escenografies –468 plaques de vidres, 606 fotografies, i 19 negatius fotogràfics–, fins a les 78 escenografies i 20 plànols d’escena.

Una de les col•leccions més interessants està formada per la documentació que recull l’activitat artística del teatre al decurs de la seva història. Consisteix en 38 cartells de diferents dimensions i tècniques, i uns 502 lligalls que contenen programes i llibrets d’òperes, ballets, concerts i d’altres actes. Alguns d’ells són d’una gran qualitat artística, cas dels programes dels Ballets Russos, l’Associació Música da Càmera, a banda del seu interès històric.

La sèrie documental administrativa és una de les més extenses, encara en procés de treball. S’hi apleguen les diferents sèries que generà cadascun dels empresaris que van regir el teatre, consistent en una còpia de la documentació, a vegades els originals, amb criteris variats segons cada època.

Aquesta col•lecció està constituïda pels Comprovants de Tresoreria –d’uns 115 lligalls i 2 llibres–, els Comprovants d’ingressos –format per 3 grans lligalls i 2 llibres–, l’Administració de localitats i les accions –format per un conjunt de 40 lligalls i 2 llibres–, i un conjunt de documentació vària, en diferents formats, que aplega des de contractes d’arrendament fins a estats de comptes o reconeixements de deutes, d’un volum total de 50 lligalls i 14 llibres.

La sèrie epistolar presenta mostra la divisió entre les cartes emeses des de la Societat, i el conjunt de cartes procedents dels diferents empresaris. Aquesta col•lecció, que també està en procés d’estudi, abasta 10 llibres enquadernats i 39 lligalls.

Una de les sèries documentals més valuoses està formada per les partitures, la majoria corresponents al segle XIX. Una part d’elles són manuscrites, i pertanyen a obres encarregades per la Societat. És singular la col•lecció de ballables, peces compostes per als Balls de Carnaval. També és destacable el grup de partitures d’òperes, còpies de materials que serviren per a les funcions, o que es presentaren als concursos que convocaven tant la Societat com algun dels empresaris. Aquesta documentació abasta un volum de més de 96 caixes-arxivadors.

Una part important del fons va ser preservada gràcies a la dedicació dels diferents conserges, treballadors al servei de la Societat del Gran Teatre del Liceu. A ells cal agrair que hagi arribat fins als nostres dies, a Pius del Castillo, Bartomeu Carcassona, Francesc Carcassona i Salanova, Ricard Carcassona –avi, pare i nét–, Josep Burgas, Manuel Fages, Miquel Alañá, Pere Puértolas i Joan Antich. Després de l’incendi del teatre el 1994 s’ha d’agrair a Montserrat Figueras el seu interès en la recuperació de la documentació. El fons va ser llavors inventariat per Enid Negrete i Isabel de Aramburu.