Inclou tota la documentació que prové dels diferents òrgans de la Societat del G. T. del Liceu. Al decurs dels anys, i per a adequar-se a les circumstàncies de cada moment, els accionistes que varen adquirir les accions s’han regulat a partir de fòrmules diverses. La documentació generada respon als canvis organitzatius interns de la pròpia Societat.

Entre els documents que pertanyen a la Direcció de la Societat es troben aquells que constitueixen els grans eixos de l’arxiu: les Actes de les Juntes de Govern, les Actes de les Juntes Generals i la sèrie de dietaris anomenats genèricament com a Llibre del Conserge.

Tipologia de documents

Des del punt de vista de l’organització de l’entitat, es creà una primera societat, a partir de l’emissió de 50 accions de 25 duros cadascuna, per a la construcció del teatre “Liceo Filarmónico de Montesión”. De manera paral•lela a la fallida inicial del 1845, es constituí una nova Sociedad de Construcción, creada amb accions, que havia d’afrontar la construcció del nou teatre. Es bastí en poquíssim temps, i s’inaugurà el 4 d’abril de 1847. La direcció executiva de la societat d’accionistes estava delegada a una Junta de govern. Les seves decisions estan recollides a les Actas de la Junta de Gobierno. Des de 1844 fins el 1856 es designava com a “Junta Permanente del Teatro de Isabel II”. Amb la refundació de l’entitat adoptà el nom de Junta de Govern.

Un cop construït el teatre, i ja en funcionament, es separà una de les seccions inicials –el Conservatori, provinent de les antigues Càtedres de Música, cant i declamació–. El 1854 prengué cos la nova entitat, dedicada només a les representacions líriques i teatrals, la qual adoptaria el nom de “Sociedad del Gran Teatro del Liceo”. De les reunions de tots els socis en deriven les Actas de las Juntas Generales, que en recullen les reunions entre 1854 fins les que són consultables, del 1967.

El conjunt de dietaris anomenats Libro del Conserje comprenen 25 volums manuscrits. La seva denominació va canviar, des de Diario de la Mayordomía, a Diario de Secretaría. Després de l’incendi de 1861, la Societat contractà un treballador que hauria de viure al mateix edifici. Entre les seves obligacions estava la de recollir diàriament tot el que succeïa al teatre, ja fossin funcions, assajos, reparacions o altres esdeveniments més extraordinaris. Es començà a redactar el primer d’abril de 1862 fins el 16 de juliol de 1981, quan el Consorci s’encarrega de la gestió teatral. Per a facilitar la seva consulta s’han dividit els volums per anys natural. En total, van ser nou els treballadors que varen redactar els volums: Pius del Castillo, Bartomeu Carcassona, Francesc Carcassona (fill), Ricard Carcassona (nét), Josep Burgas, Manuel Fages, Miquel Alañá, Pere Puértolas i Joan Antich. El seu càrrec serà anomenat també com administrador o majordom.

Altres documents d’ordenació interna són els diferents Estatuts i Reglaments d’ordre intern modificats segons les circumstàncies del moment, i les Memòries annuals editades per als socis on es recullen les activitats de cada temporada teatral.

Balls de màscares

Els balls de Carnaval són un altre dels episodis presents dins d’aquesta sèrie. Els primers documentats daten del 1848. Van assolir una importància social, i artística, cabdal a la Barcelona de l’època, fins el punt de marcar d’una forma notable tota la segona meitat del segle XIX, i convertir-se en la referència que imitarien la resta de balls de màscares barcelonins. Els balls eren organitzats per la pròpia Societat, generant una documentació pròpia: des de programes, a normatives específiques, invitacions, arranjaments de la sala, així com la contractació de músics i la composició de repertoris de balls específics.

Durant el període del juliol de 1936 al gener de 1939 el teatre fou nacionalitzat, es convertí en Teatre Nacional de Catalunya. Malgrat el parèntesi en algunes de les sèries anteriors, la gestió del teatre continuà per atendre l’activitat que mantenia el coliseu de les Rambles.