La Col·lecció de Pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX) està formada per uns 1130 documents, dels quals aproximadament 110 són Pragmàtiques, 325 són Cédulas Reales, i la resta són altres tipus de documents de caire normatiu i divers.
1. Pragmàtiques (o premàtiques)
"Llei per la qual un sobirà (principalment) o una altra autoritat disposa sobre una matèria fonamental de l’Estat ( p.e. la successió dinàstica o les relaciones amb l’església) sense que per a la seva aprovació calgui l’assentiment o el vistiplau de cap consell o assemblea consultiva (Consejo Real, Cortes, etc.), per la qual cosa constitueix l’expressió més elevada de la facultat legislativa del rei. Concepte heretat del dret romà, tingué vigència en els regnes hispànics des de la Baixa Edat Mitjana fins als primers anys de l’Edat Moderna. Des del punt de vista formal la pragmàtica recorre a un protocol format per tres parts: una part expositiva, en la que en nom del rei s’expressen les raons o antecedents que han motivat l’assumpció d’aquesta llei; una part central, constituïda per un articulat, vertader nucli dispositiu de la pragmàtica; i una tercera part, la promulgació, en la que generalment es fa al·lusió a la universalitat de la disposició i als termes de la seva entrada en vigor i compliment. Donat el seu tarannà legislatiu fonamental, a diferència d’altres lleis, les pragmàtiques solien ser objecte d’una gran difusió popular, per la qual cosa solien imprimir-se i exposar-se en llocs públics per al seu coneixement general.
A Catalunya les pragmàtiques podien ser expedides per reis, pel procurador o lloctinent general i pel governador general, i van ser motiu de plets constants entre la monarquia i els senyor feudals, que sostenien que no estaven obligats a acatar el que disposaven les pragmàtiques reials. Com a conseqüència d’això, els monarques van prendre diverses mesures per assegurar el compliment íntegre, ja que els senyors s’escudaren en el dret consuetudinari per no complir-les. Amb tot, les pragmàtiques no tenien valor legal si contravenien els usatges, les constitucions i els capítols de cort, privilegis i costums que eren considerats inalienables. En aquest sentit, la Diputació General Catalana vetllava pel dret dels administrats en el cas que la pragmàtica anés en contra dels usos consuetudinaris expressats. Les pragmàtiques catalanes –la primera de les quals fou consignada per Jaume I el 1241- passaren a formar part de l’ordenament jurídic estable, per la qual cosa foren incloses en les recopilacions generals, amb cos de llei. No obstant, a partir de l’Edat Moderna aquesta figura jurídica va acabar extingint-se. Les últimes pragmàtiques foren promulgades a Catalunya per Carles V, emperador romanogermànic.
Molt diferent va ser l’ús que els monarques castellans van fer d’aquesta figura jurídica. Es pot afirmar que des del temps dels Reis Catòlics els monarques castellans, d’acord amb el seu esperit absolutista i centralitzador, van apostar per governar mitjançant pragmàtiques. La seva proliferació va obligar a que el 1503 es portés a terme una recopilació d’aquestes i de les butlles pontifícies. El treball va posar de manifest la contradicció d’algunes disposicions, la qual cosa va motivar interminables plets. La seva desaparició com a element fonamental de l’ordenació jurídica va estar lligada a l’extensió de la pràctica constitucional. "
Es poden destacar algunes pragmàtiques molt curioses, com aquesta de l’any 1600, sobre transport a l’època del rei Felip III d’Espanya:
Prematica en qve se pone el precio del alquiler de mulas de silla, coches, y literas, y de porte de la ropa que se lleuare en carros, y azemillas, y se proveen otras cosas tocantes a esta materia
2. Documents de normativa legal
"Hi ha diferents tipus de normatives a més de les pragmàtiques: cèdula reial, reial ordre, ordre, ordenança, reial decret, etc.
La cèdula reial és una de les normatives més curioses perquè consistia a concedir una gràcia: era una ordre expedida pels sobirans de la Monarquia Espanyola entre els segles XV i XIX. El seu contingut resolia algun conflicte de rellevància jurídica, establia alguna pauta de conducta legal, creava alguna institució, nomenava algun càrrec real, atorgava un dret personal o col·lectiu o ordenava alguna acció concreta. Va ser utilitzada principalment en els dominis espanyols d’ultramar amb assessorament en la majoria dels casos del Consell d’Índies."
Entre les cèdules reials existeixen algunes curioses, com aquesta de l’any 1778, sobre indumentària a l’època del rei d’Espanya Carles III:
Real Cedula de S.M. y Señores del Consejo, por la qual se prohibe general y absolutamente la introduccion en estos Reynos, y Señoríos, de Gorros, Guantes, Calcetas, Fajas, y otras manufacturas de Lino, Cañamo, Lana, y Algodón, Redecillas de todos los generos, Hilo de coser ordinario, Cinta casera, Ligas, Cintas y Cordones; y se concede à los Comerciantes en estos genros un año de termino para el despacho de los ya introducidos en estos Reynos...
També es pot veure aquesta ordre reial, sobre llibres prohibits i censura, de l’any 1798 a l’època del rei d’Espanya Carles IV:
3. Documents diversos
"Existeixen diferents tipologies de documentació a més de les pragmàtiques i les normatives legals: cartes, comunicats, butlles pontifícies, formularis, etc."
Entre els diversos documents es pot trobar també alguns de ben curiosos, com aquest, sobre llibres prohibits i censura, de l’any 1824 a l’època del rei d’Espanya Ferran VII:
Fonts consultades:
Albero, Jordi. Col·lecció de pragmàtiques, altres documents de normativa legal i documents diversos.
Biblioteca Informacions. Setembre de 2008, núm. 35