Inici

"L’adolescència és aquell moment en què et comences a formar intel·lectualment. Va venir el moment de les lectures i vaig començar a llegir els grans autors catalans: Ruyra, Bertrana, etc. Jo em trobava amb una quantitat de paraules que no coneixia i que no utilitzàvem en el vocabulari de casa. Quan trobava una paraula que desconeixia, preguntava al meu oncle, que era pintor, què volia dir. I ell em deia: “Busca-ho al diccionari” I el diccionari típic, que encara conservo i està desfet del tot, era el Larousse illustré, tot i que també consultàvem, de tant en tant, la primera edició de l’enciclopèdic Salvat." Manent i Tomàs, Jordi (2001) Entrevista al lingüista Santiago Pey i Estrany. Llengua Nacional, núm. 36, 31-34.

Santiago Pey Estrany (Barcelona, 1917-2001) Dissenyador i filòleg La seva tasca en el camp del disseny és àmplia i variada. A finals dels anys quaranta obre una botiga de moble modern i es forma com a projectista i dissenyador d’interiors. El 1959 s’inicia en el disseny industrial projectant cadires, ràdios, televisors, rajoles, etc. El 1964 organitza les especialitats de disseny industrial i interiorisme a l’Escola Massana, d’on n’és professor. És rellevant, també, la seva tasca de divulgació tant com a conferenciant, com a escriptor de diversos manuals de bricolatge i decoració, així com també, com a traductor de nombrosos llibres de disseny industrial de l’alemany al català i al castellà. En el camp de la filologia, Santiago Pey treballa sobretot la lexicografia. El 1970 publica amb Emili Vallès un diccionari de sinònims i el 1972 publica el Diccionari de sinònims, idees afins i antònims : amb vocabulari de barbarismes. Col·labora en la redacció de l’enciclopèdia Alexis i en un diccionari de sinònims en castellà. Els últims anys de la seva vida treballa en la redacció d’un diccionari temàtic. La Biblioteca d’Humanitats ha rebut en dipòsit una petita part del seu fons personal, la major part del qual es troba dipositat al Museu del Disseny de Barcelona.