Base de dades internacional que mostra les mencions a un document de recerca (article, llibre, actes de congressos, ressenyes) a la xarxa, veient si ha estat citat en xarxes socials, blogs, mitjans de comunicació, viquipèdia, patents, gestors bibliogràfics, informes de polítiques públiques, etc.  Dona així una idea del seu impacte social i la seva viralitat.

Disposa d'un indicador propi, Altmetric attention score, que indica l'atenció que ha rebut un document de recerca comparat amb altres similars. 

Ofereix eines gratuïtes que donen totes les dades que hem mencionat.

ANVUR és l'agència nacional italiana per a l'avaluació del sistema universitari i de la recerca. Agrupa les revistes de ciències humanes i socials en 6 àrees temàtiques i des de 2016 elabora unes llistes trimestrals de revistes d'excel·lència (anomenades de Classe A) per a cadascun d'aquests àmbits. Les àrees són: 8 (arquitectura), 10 (antiguitat, filologia, literatura, art), 11 (història, filosofia, pedagogia), 12 (dret), 13 (economia i estadística) i 14 (ciències polítiques i socials).

Desenvolupat per l'AGAUR, és un sistema d'avaluació de revistes científiques de ciències socials i humanitats segons el seu impacte i qualitat. La consulta es pot fer per àrees temàtiques o per ordre alfabètic de títol. Es revisa periòdicament. Fins ara, se n'han publicat quatre versions: 2008, 2010, 2014 i 2018. Per a publicacions anteriors al 2019, la versió de referència és Carhus Plus+ 2014.

Llista de revistes elaborada per la Secció 37 del Comité National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França. Inclou al voltant de 800 títols de 24 camps temàtics, principalment de l'àrea d'economia i gestió empresarial.

La Clasificación integrada de revistas científicas (CIRC) té com a objectiu la construcció d'una classificació de revistes de ciències socials i humanes en funció de la seva qualitat integrant els productes d'avaluació existents considerats positivament per les diferents agències d'avaluació nacionals com CNEAI i ANECA.

Proporciona anàlisi de cites per a documents distribuïts a la biblioteca digital RePEc (Research Papers in Economics). De cada document disponible en format electrònic, extreu i analitza automàticament la seva llista de referències. D'aquesta manera es poden saber quins documents s'han citat, quantes vegades ho han fet i qui els ha citat.

També calcula diferents indicadors d'impacte de publicacions (revistes i working papers) incloses a RePEc series. Per ser inclosa en aquest rànquing la sèrie ha de tenir un factor d'impacte superior a 0, més de 5 cites, més de 19 documents publicats en l'any de referència i un percentatge d'autocitació de 50 o menys.

Citations in Economics utilitza algoritmes CiteSeer i ParsCit en el procés d'identificació i anàlisi de referències.

Base de dades especialitzada en comunicació, mitjans de comunicació de massa i matèries afins. Conté referències bibliogràfiques d'articles procedents de més 900 revistes especialitzades, molts dels qual es troben a text complet. També inclou monografies i ressenyes. El seu abast geogràfic és internacional amb especial incidència en el món anglosaxó. L’abast cronològic és variable, depenent de cada publicació: les més antigues són de 1901.
També inclou 5.400 perfils d’autors amb informació biogràfica i bibliogràfica.

Dialnet Métricas és el resultat d'un projecte de col·laboració entre biblioteques que té com objectiu incloure les referències bibliogràfiques dels documents que es troben a Dialnet. D'aquesta manera s'aconsegueix obtenir les cites a documents i autors.

Indicadores Dialnet parteix del recompte de cites que reben les publicacions: articles, llibres, ressenyes; s'ha traslladat aquesta informació a revistes i autors, i des d'aquests a les diferents institucions i àrees de coneixement.

Per als seus càlculs té en compte tot el contingut de la base de dades Dialnet, per tant també es trobaran indicadors de llibres, capítols de llibres i tesis.

La diferència fonamental entre els dos apartats de Dialnet Métricas recau en que IDR Índice Dialnet de Revistas només té en compte les cites emeses per un conjunt de revistes d'excel·lència (revistes font) a uns anys, mentre que a Indicadores Dialnet es parteix del contingut complet de la base de dades Dialnet.

Dialnet Métricas és el resultat d'un projecte de col·laboració entre biblioteques que té com objectiu incloure les referències bibliogràfiques dels articles de revistes que es troben a Dialnet. D'aquesta manera s'aconsegueix obtenir les cites a documents i autors. Només es processen revistes de Ciències Socials i Humanitats.

Dimensions és una plataforma de descobriment d'investigació de l'empresa Digital Science que proporciona informació de cites i altmétriques d'articles i llibres, amb la possibilitat d'accés al text complet tant del mateix document com de les publicacions citades. La majoria dels seus serveis i productes son gratuïts però també inclou altres de pagament.

El DDD, Dipòsit Digital de Documents de la UAB, és l’eina a partir de la qual es recopila, gestiona, difon i preserva la producció científica, docent i institucional de la universitat alhora que recull documents digitals que formen part de les col·leccions de les biblioteques de la UAB o que les completen. Mostra una col·lecció organitzada, d’accés obert i interoperable.

Ofereix estadístiques d'ús d'articles, llibres i altres materials en nombre de consultes i descàrregues per any i per àmbit geogràfic (API de GeoIP). S'entén per consulta l'accés a un registre del DDD, o la descàrrega si aquesta no es fa des del registre complet. S'entén per descàrrega l'accés al fitxer que conté el text complet, imatge, àudio o vídeo. En els registres que contenen més d'un fitxer se sumen conjuntament totes les descàrregues. S'eliminen de les estadístiques els accessos dels robots i del personal de gestió. El sistema de detecció de robots que s'executa periòdicament pot fer que es modifiquin algunes de les xifres donades a les estadístiques.

Com lliurar documents al Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Per a més informació contacteu amb la vostra biblioteca de referència.

Base de dades publicada per l'American Economic Association. Inclou referències bibliogràfiques de revistes, llibres, tesis i working papers sobre l'aplicació i la teoria econòmica.

Creat pel Departament de Biologia de la Universitat de Washington, es basa en la informació obtinguda de les revistes indexades en en el JCR i en l'aplicació d'algoritmes de rellevància tipus PageRank de Google, que varien segons la disciplina.

Base de dades multidisciplinar que recull aquelles publicacions sota avaluació per entrar a la col·lecció principal de recursos de Web of Science-WoS (Science Citation Index, Social Science Citation Index i Arts & Humanities Citation Index) i també revistes que tenen qualitat científica però és difícil que arribin a formar part de WoS perquè el seu àmbit d'estudi és molt reduït.

ERIC (Education Resources Information Center) és una base de dades bibliogràfica sobre educació. Promoguda per l'Institute of Education Sciences del Department of Education dels Estats Units d'Amèrica, conté articles de revista, informes d'investigació, ponències de congressos i monografies des de 1966, amb enllaços al text complet.

ERIH PLUS (originalment European Reference Index for the Humanities o ERIH) és una base de dades que proporciona informació bibliogràfica sobre revistes acadèmiques de ciències socials i humanitats d'àmbit nacional i internacional. La participació en diferents projectes ha permès que ERIH PLUS inclogui tant articles a text complet com, altmètriques provinents de la plataforma Dimensions.

Essential Science Indicators és una eina analítica que permet identificar les tendències en la publicació de resultats en base als documents més citats de la Web of Science Core Collection. Les línies de base proporcionen informació sobre els percentils, articles més citats i rànquings per àrees de recerca. Les dades abasten un període d’entre 2 i 10 anys.

Permet conèixer quins autors, organitzacions, països, revistes, i altre tipus de treballs (ressenyes i congressos) tenen més impacte dins la comunitat científica. Així mateix, ens aporta informació sobre les tendències i sectors capdavanters per al futur proper.

S'hi accedeix des de la plataforma Web of Science > Products.

També conegut com Ranking de visibilidad e impacto de revistas científicas españolas de Humanidades y Ciencias Sociales con Sello de Calidad FECYT o com Clasificación de visibilidad e impacto de revistas científicas españolas de Humanidades y Ciencias Sociales con Sello de Calidad FECYT, és un índex de revistes científiques espanyoles ordenades per àrees temàtiques segons la seva qualitat. 

És una iniciativa de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT) que fomenta la bona praxis en l'edició de revistes científiques, així com millorar la seva qualitat i afavorir la visibilitat i el posicionament de la producció científica i de la innovació espanyola a nivell internacional.

És complementari del Sello de calidad FECYT.

FECYT avalua amb periodicitat biennal la qualitat editorial i científica de les revistes acadèmiques espanyoles que es sotmeten de manera voluntària a l'avaluació atorgant el Sello de calidad FECYT a les revistes que superen el procés. El segell té una vigència d'un any i es renova d'ofici per part de FECYT. 

El llistat de les revistes amb el Sello de calidad FECYT ofereix informació de cada revista en relació a: número de la convocatòria concedida, data de validesa del segell, categoria temàtica, puntuació, posició en el rànquing i quartil ...

Es complementa amb el Ránking revistas científicas con sello de calidad FECYT amb la classificació temàtica d'aquestes revistes.

Software gratuït que recupera i analitza les cites rebudes en articles de revistes i llibres provinents d'una gran varietat de fonts. Després l'analitzar les dades, presenta una sèrie de mètriques com el nombre d'articles, les cites rebudes o l'índex h o índex g pels autors.

Base de dades que conté bibliografia internacional i interdisciplinària de revistes acadèmiques, principalment en l'àmbit de les humanitats, les ciències socials i l'art. En alemany: IBZ Online Internationale Bibliographie der geistes- und sozialwissenschaftlichen Zeitschriftenliteratur. Nom anterior: International Bibliography of Periodical Literature (IBZ).

L'Observatorio IUNE presenta informes sobre l'activitat investigadora de les universitats del Sistema Universitari Espanyol (SUE) de forma anual des de 2015. A partir de l'anàlisi d'indicadors provinents de diferents fonts es recullen aspectes relatius als recursos econòmics de les universitats, el professorat, l'activitat científica, l'activitat científica en nombre d'articles i altres publicacions, el percentatge de col·laboració, la competitivitat, la innovació, la capacitat formativa i l'atracció de talent. 

Base de dades que inclou més de 3 milions de referències bibliogràfiques d'articles de revistes, llibres, ressenyes, etc.,  en més de 100 idiomes i països des del 1951. Ofereix una cobertura transversal a les ciències socials, centrada en quatre àrees temàtiques principals: antropologia, economia, ciències polítiques i sociologia.

Plataforma que ofereix mètriques per valorar l'impacte de les revistes a partir de les cites rebudes pels seus articles recollides a la base de dades Web of Science, com per exemple, el Factor d'Impacte (IF) o Journal Impact Factor (JIF). Té cobertura des de 1997. 

Les mètriques del Journal Impact Factor estan disponibles per a totes les revistes actives de les següents bases de dades:

• Science Citation Index Expanded
• Social Science Citation Index
• Arts and Humanities Citation Index
• Emerging Sources Citation Index

A partir de 2021, el JCR incopora l'índex normalitzat Journal Citation Indicator que permet valorar l'impacte d'una revista en el seu context temàtic.

Latindex és el resultat de la cooperació entre institucions que funcionen de manera coordinada per reunir i disseminar informació sobre revistes de recerca científica, tecnico-professional i de divulgació científica i cultural que s'editen a Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal. Neix al 1995 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i va esdevenir una xarxa de cooperació regional a partir de 1997.

Latindex compta amb dos productes d'informació:

1. DIRECTORI: ofereix dades bibliogràfiques i de contacte de totes les revistes impreses i en línia registrades

2. CATÀLEG 2.0: compost únicament per revistes en línia que compleixen amb els estàndards de qualitat segons la metodologia de Latindex.

A partir del 2024 brinda també el servei de consulta d'articles a text complet de les revistes que formen part del Catàleg 2.0 de Latindex.

Base de dades internacional dissenyada per a professionals de biblioteques i altres especialistes en informació. Actualment, LISA resumeix més de 300 revistes procedents d'uns 40 països i 20 idiomes, proporcionant una cobertura bibliogràfica des de 1969 de la literatura acadèmica que inclou aspectes relacionats amb la biblioteconomia, els usuaris de biblioteca, la recuperació i tecnologia de la d'informació, entre d'altres.

Overton és un índex de recerca que permet observar les mencions que ha rebut un document de recerca (article, llibre, patent, acta de congrés o ressenya) a la xarxa. Permet valorar l'impacte social i la seva viralitat a partir de la gestió de cites a nivell internacional. Overton recull polítiques públiques, publicacions de laboratoris d'idees (think tanks) i working papers, entre d'altres. Algunes de les dades que ofereix es poden consultar gratuïtament des de PlumX.

Bases de dades bibliogràfica multidisciplinar produïda per l'Inist-CNRS amb cobertura des del 1972 al 2015. Dóna accés a més de 20 milions de referències a articles de revista, patents, mapes, congressos, llibres, informes, tesis, en ciències exactes, enginyeria, ciències biològiques i mèdiques, art, arqueologia, economia, etnologia, geografia, història de la ciència i de la tècnica, literatura, lingüística, dret, educació i religió.

Alguns registres donen accés al text complet.

Eina que proporciona informació sobre l'impacte d'un document de recerca (article de revista, llibre, capítol de llibre, congressos, etc.) atenint-se a una sèrie d'indicadors que es recullen en 5 categories: 
1. Cites: cites tradicionals (provients d'Scopus, Pubmed...) i altres cites (provinents de patents, informes de polítiques públiques, etc.)
2. Ús: Clics, descàrregues, visualitzacions.
3. Captures: Bookmarks, lectures.
4. Mencions: ressenyes, entrades a blogs, referències a la viquipèdia o a mitjans de comunicació.
5. Xarxes socials: shares, likes. Rastreja Youtube, Facebook, Figshare, Amazon, Goodreads.

Cadascuna d'aquestes categories està representada per un color i es mostra gràficament amb una imatge de 5 branques. 

Aquestes mètriques es poden consultar a Scopus, i a altres webs com el Portal de la Recerca de la UAB.

Base de dades que cobreix íntegrament les principals revistes de 178 disciplines científiques (matemàtiques, física, química, biologia, medicina, ciències ambientals, astronomia, enginyeria, etc.) des del 1900. El Science Citation Index Expanded proporciona el nombre de citacions rebudes per cada article de revista així com també les cites que ha rebut un capítol de llibre o una ressenya de llibre dins les revistes que recopila.

Forma part de la col·lecció principal de la plataforma Web of Science (WoS).

Portal que recull diferents indicadors científics per l'anàlisi de revistes de diferents àmbits temàtics i també indicadors per països. La seva informació s'extreu de la base de dades multidisciplinar Scopus d'Elsevier. 

Scite és un motor de cerca acadèmic basat en intel·ligència artificial que permet avaluar de forma eficient la qualitat i la rellevància dels articles de revista a través de la verificació en el context de les cites rebudes. Cada cita rep una etiqueta que indica si aquella cita dona suport, qüestiona o és neutral respecte al treball que està citant.

Fundada el 1994, SENSE es una xarxa d'escoles d'investigació que es dedica a donar suport al desenvolupament i difusió de coneixements científics en el camp de les ciències ambientals i de la sostenibilitat. Està formada per destacats instituts de recerca ambiental i escoles de postgrau d'Holanda.

Des de 2006 fins a 2022 ha elaborat un rànquing d'editorials científiques, tant de revistes com de llibres, distingint-les en tres categories (A, B i C). Com que inicialment aquesta classificació va ser creada només per a ús intern, a partir de 2023 ja no es troba disponible.

Base de dades que recopila literatura científica des de 1900 de diferents disciplines de les ciències socials: dret, psicologia, economia i empresa, ciències politiques, sociologia, biblioteconomia, demografia, etc. Permet valorar les publicacions en base al nombre de citacions rebudes per cada article de revista, capítols de llibre, ressenyes i congressos procedents de les revistes que indexa.

Forma part de la col·lecció principal de la plataforma Web of Science (WoS).

La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) posa a disposició del personal investigador les taules de les mitjanes mundials de citacions que reben els articles de revista, revisions de l'art i actes de congressos de cada àrea de coneixement que elaboren Elsevier i Clarivate a partir de dades extretes de Scopus i InCites, respectivament. Actualització anual.

Base de dades de patents i treballs acadèmics creada per Cambia, una ONG australiana. Pren i combina dades bibliomètriques procedents d’altres bases de dades com The European Patent Office,  PubMed o Crossref que permet cercar patents, articles de revista, llibres, congressos o autors donant sempre les cites acadèmiques i les mencions rebudes dins les patents que indexen.

Rànquing de revistes en economia elaborat per la Verband der Hochschullehrer für Betriebswirtschaft (VHB, German Academic Association for Business Research). La distribució de les valoracions en les diferents categories es designen amb un A+, A, B, C i D.

Plataforma formada per una col·lecció de bases de dades bibliogràfiques i de dades bibliomètriques d'àmbit multidisciplinar. La base de dades més important que inclou és Web of Science Core Collection (col·lecció principal), que conté Arts and Humanities Citation Index (AHCI), Science Citation Index (SCI), Social Science Citation Index (SSCI), Conference Proceedings Citation Index, Book Citation Index i Emerging Sources Citation Index (ESCI) i inclou tant la bibliografia citada com les citacions que ha rebut cada article, llibre, ressenya, congressos.

També dóna accés a Journal Citation Reports, que permet conèixer diversos indicadors bibliomètrics de les revistes incloses, com per exemple el factor d'impacte d'una publicació, calculat a partir de les cites que reben els seus articles.