Inici
"I amb aquesta certitud immanent de nostra essència poètica damunt la vida preconitzem la Poesia nua, jova, lliura, que marxa i que vola i que neda i que fa rebequeries i que riu i que ama sense treves, sense noses, bandejant les migradeses"
David Cristià, "Contra l'extensió del tifisme en literatura: segon manifest català futurista" Barcelona, 1922
Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 1904 – 1974) va ser poeta i corrector d'estil. Va treballar com a corrector a diaris com La Nau o El Matí.
Als seus inicis poètics pren partit pels corrents futuristes que arriben a Catalunya. El 1922 publica el Segon manifest futurista, per al qual fa servir el pseudònim David Cristià, i dos anys més tard apareix el seu primer llibre, Fluid, on deixa molt clara la seva adscripció avantguardista. Altres títols d’aquesta època són: Constel·lacions (1927), Elegies (1928), Divagacions (1929) o Poemes de promès (1933).
Durant la dècada dels anys 40, Sánchez-Juan publica poesia en castellà: Sonetos (1949) o Blanco y rosicler (1946). Als anys 50 torna a publicar en català. D'aquesta segona època destaquen Principat del temps (1961) i Escaiences (1974), entre d’altres.
El 1936 guanya la Viola d'or i d'argent als Jocs Florals de Barcelona pel poema Cinc avemaries i el 1951 guanya el Premi Ciutat de Barcelona de poesia amb l’obra Claror.
Inici
|
"I amb aquesta certitud immanent de nostra essència poètica damunt la vida preconitzem la Poesia nua, jova, lliura, que marxa i que vola i que neda i que fa rebequeries i que riu i que ama sense treves, sense noses, bandejant les migradeses" David Cristià, "Contra l'extensió del tifisme en literatura: segon manifest català futurista" Barcelona, 1922 |
Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 1904 – 1974) va ser poeta i corrector d'estil. Va treballar com a corrector a diaris com La Nau o El Matí. Als seus inicis poètics pren partit pels corrents futuristes que arriben a Catalunya. El 1922 publica el Segon manifest futurista, per al qual fa servir el pseudònim David Cristià, i dos anys més tard apareix el seu primer llibre, Fluid, on deixa molt clara la seva adscripció avantguardista. Altres títols d’aquesta època són: Constel·lacions (1927), Elegies (1928), Divagacions (1929) o Poemes de promès (1933). Durant la dècada dels anys 40, Sánchez-Juan publica poesia en castellà: Sonetos (1949) o Blanco y rosicler (1946). Als anys 50 torna a publicar en català. D'aquesta segona època destaquen Principat del temps (1961) i Escaiences (1974), entre d’altres. El 1936 guanya la Viola d'or i d'argent als Jocs Florals de Barcelona pel poema Cinc avemaries i el 1951 guanya el Premi Ciutat de Barcelona de poesia amb l’obra Claror. |