Jesús Moncada

Inici

 


"Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, van elevar-se per sobre de la vila i es van esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera."

Jesús Moncada. Camí de sirga


Jesús Moncada Estruga (Mequinensa, 1941- Barcelona, 2005)

Moncada es dóna a conèixer com a escriptor amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971.

El seu segon recull de contes, El cafè de la granota, el publica el 1985.

El 1988 publica la seva primera novel·la, Camí de sirga, que obté un gran èxit tant de públic com de crítica. És considerada una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana, sent traduïda a més d'una desena de llengües i rebent els premis Joan Crexells, el premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or i sent finalista del Nacional de Literatura l'any 1990.

El 1992 publica la seva segona novel·la La galeria de les estàtues.

El 1997 publica Estremida memòria, novel·la guanyadora dels premis Joan Crexells i el de la Crítica de Serra d'Or.

El 1999 publica el recull de contes Calaveres atònites.

Les seves obres s'han traduït a una dotzena de llengües: alemany, anglès, castellà, danès, francès, japonès, etc.

Els hereus de l'escriptor han cedit el seu fons personal a la Universitat Autònoma de Barcelona, quedant dipositat a la Biblioteca d'Humanitats. 


La imatge de la capçalera forma part del fons Pere Calders (Universitat Autònoma de Barcelona)