"Inici
     
       
           
          "En resum: saber pensar el territori per poder-lo transformar."
 
          
Enric Lluch, Geografía de la sociedad humana. Barcelona: Editorial Planeta (1981). Vol 1. Una perspectiva planetaria, p.6.
 
    
     
     
      
     
  
    Enric Lluch i  Martín (Barcelona, 1928 – Barcelona, 2012)
      Enric Lluch va néixer a Barcelona el 1928 i es va llicenciar en Història el  1956 a la Universitat de Barcelona. Després d'un curs a la Universitat de  Liverpool  (1957-58) on fou lector de  castellà s'incorpora a la Universitat de Barcelona l'any 1961 com  a adjunt de geografia. Degut a la seva  participació en el moviment universitari antifranquista és apartat d'aquesta  universitat l'any 1966. El 1969 s'incorpora a la Universitat Autònoma de  Barcelona on a més de fundar el Departament de Geografia va ser un dels  impulsors de l'esperit democràtic i renovador d'aquesta universitat sent un  dels redactors del Manifest de Bellaterra l'any 1975. Va ser vicedegà de la  Facultat de Filosofia i Lletres, coordinador de la Biblioteca d'Humanitats i  delegat del rector a la Facultat de Ciències de la Comunicació.
       Va participar en els moviments de renovació pedagògica sent un dels  fundadors de Rosa Sensat, i fou un dels impulsor i codirectors de la Gran  Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de l'Institut d'Estudis Catalans,  president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i vicepresident de  la Societat Catalana de Geografia, va ser membre de la Comissió Permanent del  Consell de Protecció de la Natura  i va formar  part de la Comissió d'Experts per a la revisió del model d'organització  territorial de Catalunya.
       La seva trajectòria ha estat guardonada amb el premi Ramon Fuster, la  Medalla d'Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens Vives.
      
        Va ser el  pont amb la geografia catalana de principis de segle XX de la que Pau Vila fou  la figura més rellevant, i al mateix temps fou un dels principals introductors  dels corrents metodològics més innovadors en geografia. 
      Els temes de les seves recerques i estudis foren diversos però les seves principals aportacions les trobem en  el camp de l’evolució del pensament geogràfic a Catalunya  i sobretot en el de la divisió territorial de Catalunya.
 
   
 
         
       
     
    
"Inici
| 
 | "En resum: saber pensar el territori per poder-lo transformar." Enric Lluch, Geografía de la sociedad humana. Barcelona: Editorial Planeta (1981). Vol 1. Una perspectiva planetaria, p.6. | 
| Enric Lluch i  Martín (Barcelona, 1928 – Barcelona, 2012) Enric Lluch va néixer a Barcelona el 1928 i es va llicenciar en Història el 1956 a la Universitat de Barcelona. Després d'un curs a la Universitat de Liverpool (1957-58) on fou lector de castellà s'incorpora a la Universitat de Barcelona l'any 1961 com a adjunt de geografia. Degut a la seva participació en el moviment universitari antifranquista és apartat d'aquesta universitat l'any 1966. El 1969 s'incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona on a més de fundar el Departament de Geografia va ser un dels impulsors de l'esperit democràtic i renovador d'aquesta universitat sent un dels redactors del Manifest de Bellaterra l'any 1975. Va ser vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres, coordinador de la Biblioteca d'Humanitats i delegat del rector a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Va participar en els moviments de renovació pedagògica sent un dels fundadors de Rosa Sensat, i fou un dels impulsor i codirectors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de l'Institut d'Estudis Catalans, president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, va ser membre de la Comissió Permanent del Consell de Protecció de la Natura i va formar part de la Comissió d'Experts per a la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. La seva trajectòria ha estat guardonada amb el premi Ramon Fuster, la Medalla d'Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens Vives. Va ser el pont amb la geografia catalana de principis de segle XX de la que Pau Vila fou la figura més rellevant, i al mateix temps fou un dels principals introductors dels corrents metodològics més innovadors en geografia. Els temes de les seves recerques i estudis foren diversos però les seves principals aportacions les trobem en el camp de l’evolució del pensament geogràfic a Catalunya i sobretot en el de la divisió territorial de Catalunya. | 
