La millora dels instruments de càlcul des de la fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1968) fins el present, ha estat de tal magnitud que ,en aquell moment, ningú no podia imaginar que la situació evolucionaria tan, i tan ràpidament. Sovint, les evolucions impliquen l’oblit de les coses que han quedat superades: el regle de càlcul n’és un cas recent.

Tot i que la seva invenció data del segle XVI, la seva època gloriosa va des de principis del segle XX fins la dècada dels 70; després va quedar completament desplaçat per les calculadores electròniques. En aquest intèrval de temps, era corrent veure estudiants amb regles de càlcul amunt i avall, per a estudiar i fer exàmens, o bé professionals que els usaven en la seva feina: enginyers i gent de ciències en general. El regle de càlcul va esdevenir, fins i tot, un símbol de científics i enginyers; així doncs, era normal veure’ls amb un regle de càlcul sobresortint d’alguna butxaca de camises i bates de laboratori. Les potencialitats del regle de càlcul són notables; així doncs, es poden calcular: multiplicacions, divisions, inversos, arrels, logaritmes, potències, exponenciacions etc. A més a més aquestes operacions es poden encadenar, de forma que la capacitat de càlcul és enorme.

El prestigi social del regle de càlcul està extensament documentat en fotografies on apareixen grans científics (Foto Watson i Crick). D’altra banda, les naus del projecte Apol·lo, que van portar l’home a la lluna, embarcaven regles de càlcul en els seus vols. Fins i tot el celebrat Dr. Spock (foto) el feia servir a bord de la nau estel·lar “Enterprise” per a conjurar tota mena de perills.

 

Watson i Crick, premis Nobel de Medicina i Fisiología el 1962	Dr. Spock, primer oficial i oficial científic de la nau estelar Enterprise al film Star Trek	Enrico Fermi, premi Nobel de Física 1938

Els estudiants universitaris actuals, en general, coneixen poc l’existència i el paper que van jugar els regles de càlcul; i possiblement també desconeixen el fet que els seus professors (aquells que ja passen dels 50) les havien utilitzat profusament. Aquesta exposició de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia va dirigida a ells a fi i efecte de donar-los a conèixer el regle de càlcul en si i les persones que l’utilitzaven.
Per il·lustrar la situació es disposa de la magnífica col·lecció de regles de càlcul de l’enginyer Lorenzo Álvarez (catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya) on es troben representats els principals tipus de regles, alguns d’ells força antics.

D’altra banda, també figuren a l’exposició regles de càlcul que pertanyen a professors de la UAB i a persones relacionades. Aquests estris, que ara reposen en calaixos i armaris, van ser en el seu moment els seus companys diaris de treball. La seva recollida ha permès apreciar l’enorme estima que en tenen els seus propietaris.

Està previst fer un taller de regles de càlcul adreçat a aquelles persones que vulguin recordar el regle de càlcul i també a les persones que es vulguin iniciar en el seu funcionament elemental. Per a fer aquest taller, es disposa d’uns quants regles de càlcul cedits pel Sr. Jorge Fábregas, president de l’associació “Amigos de las Reglas de cálculo”.

Bellaterra, 09.09.2009

J.F. Piniella, Professor del Departament de Geologia de la UAB
Mari Pau Álvarez, Cap de projectes de l’Oficina de Gestió de la Informació i de la Documentació (OGID) de la UAB.
.

Fotos de l'exposició: