La millora dels instruments de càlcul
des de la fundació de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) (1968) fins el present, ha estat de tal magnitud
que ,en aquell moment, ningú no podia imaginar que la situació
evolucionaria tan, i tan ràpidament. Sovint, les evolucions
impliquen l’oblit de les coses que han quedat superades:
el regle de càlcul n’és un cas recent.
Tot i que la seva invenció data del segle
XVI, la seva època gloriosa va des de principis del segle
XX fins la dècada dels 70; després va quedar completament
desplaçat per les calculadores electròniques. En
aquest intèrval de temps, era corrent veure estudiants
amb regles de càlcul amunt i avall, per a estudiar i fer
exàmens, o bé professionals que els usaven en la
seva feina: enginyers i gent de ciències en general. El
regle de càlcul va esdevenir, fins i tot, un símbol
de científics i enginyers; així doncs, era normal
veure’ls amb un regle de càlcul sobresortint d’alguna
butxaca de camises i bates de laboratori. Les potencialitats del
regle de càlcul són notables; així doncs,
es poden calcular: multiplicacions, divisions, inversos, arrels,
logaritmes, potències, exponenciacions etc. A més
a més aquestes operacions es poden encadenar, de forma
que la capacitat de càlcul és enorme.
El prestigi social del regle de càlcul està
extensament documentat en fotografies on apareixen grans científics
(Foto Watson i Crick). D’altra banda, les naus del projecte
Apol·lo, que van portar l’home a la lluna, embarcaven
regles de càlcul en els seus vols. Fins i tot el celebrat
Dr. Spock (foto) el feia servir a bord de la nau estel·lar
“Enterprise” per a conjurar tota mena de perills.
 |
 |
 |
Watson i Crick, premis Nobel de Medicina i Fisiología
el 1962 |
Dr. Spock, primer oficial
i oficial científic de la nau estelar Enterprise
al film Star Trek |
Enrico Fermi, premi Nobel
de Física 1938 |
|
|
|
Els estudiants universitaris actuals, en general,
coneixen poc l’existència i el paper que van jugar
els regles de càlcul; i possiblement també desconeixen
el fet que els seus professors (aquells que ja passen dels 50)
les havien utilitzat profusament. Aquesta exposició de
la Biblioteca
de Ciència i Tecnologia va dirigida a ells a fi i efecte
de donar-los a conèixer el regle de càlcul en si
i les persones que l’utilitzaven.
Per il·lustrar la situació es disposa de la magnífica
col·lecció de regles de càlcul de l’enginyer
Lorenzo Álvarez (catedràtic jubilat de la Universitat
Politècnica de Catalunya) on es troben representats els
principals tipus de regles, alguns d’ells força antics.
D’altra banda, també figuren a
l’exposició regles de càlcul que pertanyen
a professors de la UAB i a persones relacionades. Aquests estris,
que ara reposen en calaixos i armaris, van ser en el seu moment
els seus companys diaris de treball. La seva recollida ha permès
apreciar l’enorme estima que en tenen els seus propietaris.
Està previst fer un taller
de regles de càlcul adreçat a aquelles persones
que vulguin recordar el regle de càlcul i també
a les persones que es vulguin iniciar en el seu funcionament elemental.
Per a fer aquest taller, es disposa d’uns quants regles
de càlcul cedits pel Sr. Jorge Fábregas, president
de l’associació “Amigos
de las Reglas de cálculo”.
Bellaterra, 09.09.2009
J.F. Piniella, Professor del Departament de Geologia
de la UAB
Mari Pau Álvarez, Cap de projectes de l’Oficina
de Gestió de la Informació i de la Documentació
(OGID) de la UAB.
.
Fotos de l'exposició: