|
El Catàleg GEODOC és l'instrument de referència de la Cartoteca que us facilitarà la selecció dels documents que desitgeu consultar per als vostres estudis d'anàlisi del territori. L´ús d'aquest Catàleg és molt senzill. Els coneixements previs que us seran necessaris són els més elementals de la geografia. És així ja que el Catàleg GEODOC únicament us ofereix llistats de documents classificats per àmbits geogràfics. Per tant, us caldrà situar-vos en l'àmbit del Catàleg que coincideixi, total o parcialment, amb el vostre àmbit d'interès o d'estudi. Sempre haureu de dirigir la vostra tria o cerca en la perspectiva de la cobertura d'un àmbit geogràfic concret.
Els àmbits del Catàleg que classifiquen els documents, així com la seva estructura jeràrquica, resulta de la divisió de les terres emergides del globus terraqüi en continents, en estats, i en territoris tal com es presenta a la darrera edició del conegut Atlante Calendario de Agostini (Novara, Istituto Geografico de Agostini, 1905-...). A la Cartoteca només hi hem introduït uns petits refinaments. Hem afegit un parell més de nivells a la jerarquia Terra-Continent-Estat/Territori. Per a Espanya també es contemplen els àmbits de les comunitats autònomes, i els de les comarques per a Catalunya. En segon lloc, hem creat àmbits de nivell subcontinental per a Àfrica i Àsia.
En aquesta mateixa pàgina disposeu del llistat complet dels àmbits de referència del Catàleg. Podeu accedir-hi polsant l'àmbit que desitgeu consultar. Tanmateix, us recomanem que utilitzeu les taules de navegar.
Mitjançant l'adequada selecció sobre la taula de navegació, que apareix sota la capçalera de cada pàgina, podreu baixar fins el nivell jeràrquic més pregon a partir del planisferi que invariablement se us mostrarà cada vegada que accediu al Catàleg. Així mateix, des de qualsevol àmbit dels Catàleg també podreu ascendir en la jerarquia polsant les icones situades a la part esquerra o superior del mapa. Noteu que en el navegador de l'àmbit terraqüi, hi hem disposat sengles icones de drecera per accedir als àmbits més sol.licitats: Espanya i Catalunya. Finalment, una vegada situats en un àmbit podeu desplaçar-vos còmodament als àmbits veïns polsant els seus noms en la mateixa taula de navegació.
Com podeu comprovar en la llista adjunta, la relació d'àmbits de referència del Catàleg és fixa i finita. En canvi, sobre la Terra podem delimitar àmbits d'estudi geogràfic en un nombre infinit. Molt sovint us trobareu amb que la delimitació del vostre àmbit geogràfic d'estudi o interès no coincidirà amb les que us oferim en el Catàleg: el Montserrat, Roma, la conca del Danubi, etc., etc., etc. És en aquesta tesitura quan haureu de posar en joc els vostres coneixements geogràfics més elementals per desenvolupar l'estratègia de cerca geogràfica que imposa aquest Catàleg. En primer lloc, per a la identificació de l'àmbit o àmbits del Catàleg que més us convé. Així, si el vostre àmbit d'interès s'encavalla sobre dos o més dels àmbits de classificació, aleshores haureu d'examinar els llistats que us ofereixen cadascun dels àmbits del Catàleg que hi siguin implicats. Posem per exemple que desitgeu cartografia del massís del Montserrat. Aleshores haureu de consultar els llistats del Bages, de l'Anoia i del Baix Llobregat. La familiaritat amb el mapa polític mundial, espanyol i català us facilitarà el reconeixement de veïnatges i solapaments entre els àmbits. També haureu d'identificar l'àmbit adequat del Catàleg quan el vostre àmbit d'interès s'encabeixi totalment dintre un d'ells. Per exemple, si voleu un plànol de Roma haureu de repassar els llistats d'Itàlia, en el ben entès que els documents que cobreixen a escala significativa aquella ciutat no s'esgoten amb els que inclouen el topònim en el seu títol. Una il.lustració ajudarà a comprendre el ínfim valor informatiu del títol. Resulta habitual, per exemple, trobar mapes que són titulats com "Espanya" i que representen de manera efectiva tota la Península Ibèrica, les Canàries i una part del sud de França. Posem pel cas que es tracta d'un mapa a escala 1:500 000. Dintre de l'estructura d'àmbits de referència d'aquest Catàleg, aquest mapa us apareixerà òbviament a l'àmbit d'Espanya. Però també haurà d'aparèixer a l'àmbit de Portugal ja que la informació que presenta és tan útil per a un pais com a l'altre. A més, encara apareixerà llistat als àmbits de les comunitats autònomes espanyoles més extenses. Aquell mapa, i a aquella escala, permet la realització de treballs d'anàlisi general d'Aragó, d'Andalusia, de Galícia, etc., mentre que, en canvi, solament permet la localització puntual de Ceuta i Melilla. Naturalment, no pareixerà en el llistat d'aquestes ciutats, ... ni a Andorra. En conclusió, la selecció de mapes a través dels àmbits geogràfics citats en el títol resultaria molt sovint del tot incompleta. La classificació en àmbits de referència que hem efectuat en aquest Catàleg facilita l'aprofitament integral dels àmbits que presenten efectivament els mapes. Tot i així, en determinades ocasions de búsqueda de mapes haureu de refiar-vos de la indicació del títol. Aquests cas es presenta quan cerqueu documents d'àmbits més petits que els que el Catàleg us ofereix. Vegem-ho amb un altre exemple. Si cerqueu un plànol general de Paris (en tenim diversos) comprovareu ràpidament que no existeix un àmbit de referència específic en el Catàleg. Caldrà que examineu els llistats corresponents a l'àmbit de França. En segon lloc, els vostres elements d'anàlisi geogràfica són imprescindibles per a escollir el nivell dimensional apropiat en la jerarquia d'àmbits del Catàleg. Posem un altre exemple. Si desitgeu cartografia de la conca danubiana és convenient repassar el llistat de documents que ens ofereix l'àmbit global europeu abans d'obrir, un rera l'altre, els llistats dels països que cobreix la conca: Alemanya, Àustria,...,Romania. Segurament en tindreu prou amb el que trobeu a 'Europa'. Així mateix, l'escala del mapa ens suggereix el grau de detall que tindrà el mapa i, per tant, les possibilitats que oferirà per a l'anàlisi del territori. És per tot això que hem escollit l'escala com a element ordenador dels documents en els llistats. Els documents als que no se'ls hi pugui assignar una escala no tenen cabuda a la Cartoteca. Caldrà cercar-los en altres arxius gràfics. Tanmateix també cal deixar constància que a la Cartoteca no recollim tots els documents gràfics a escala. El recorregut d'escales que abasten va des de 1:500 com a més gran fins a 1:200 000 000 com a més petita. Escales més grans corresponen a grafismes de disseny arquitectònic i d'enginyeria. Per l'altra extrem del recorregut, advertim que tampoc recollim planisferis de dimensions sensiblement inferiors a un full DIN A4. Tot té uns límits! Finalment, un advertiment sobre el tractament dels àmbits marítims en aquest Catàleg. Les cartes marines han estat referenciades als àmbits del Catàleg que voregen i d'acord amb la seva escala.
A cada pàgina del catàleg trobareu els tipus de documents (atles i/o mapes) disponibles per a l'àmbit de referència junt a la taula de navegació. De fer cas a les temàtiques enunciades en els títols dels mapes aquesta llista seria inacabable. És per això que a la Cartoteca contemplem una tipologia de documents cartogràfics fixa i tancada. Concretament, la classificació temàtica de cada document que inventariem implica assignar-lo a una, i solament a una, d'entre vuit categories predefinides:
Els documents cartogràfics disponibles per a l'àmbit seleccionat es classifiquen d'acord amb aquesta tipologia i són llistats tot seguit a la taula de navegació. Com ja hem comentat més amunt, dintre de cada categoria els documents s'ordenen de menor a major escala el que vol dir de denominador d'escala més gran a més petit. És precisament sobre aquests llistats que haureu d'efectuar la vostra selecció. Pel bon fi d'aquesta selecció, també serà necessari que feu esment i valoreu les característiques de cada document que us ofereix la seva descripció.
En les consultes que atenem a la Cartoteca sovint es presenta la confusió entre les col.leccions de mapes i els mapes fraccionats en fulls. Provem d'aclarir-la. En el cas d'una col.lecció disposarem d'un conjunt de mapes amb un patró formal uniforme: dimensions, coloració, editor, etc. Dintre d'una col.lecció poden haver-hi mapes a diverses escales i, per tant, cadascun haurà estat catalogat com un document singular. Així mateix, les col.leccions no pretenen la cobertura contínua del territori per mitjà de l'engalzament dels fulls. En fi, són col.leccions típiques les formades per diversos fulls amb un àmbit de cobertura uniforme però presentant aspectes temàtics diferents. En canvi, en el cas d'un mapa fraccionat en fulls, l'escala és única per a tots ells i el seu conjunt preten cobrir de manera contínua el territori cartografiat. Malgrat que a vegades poden constar de milers de fulls, la catalogació els considerarà com un sol document. En aquesta versió del Catàleg, la informació sobre el fraccionament del document és molt summària. Us haureu de fixar en la icona que apareix just a l'iniciar-se la descripció del document. La seva significació és la següent:
En canvi, hem ampliat considerablement la descripció de cada document per facilitar-vos la tasca de selecció. La referència dels documents s'efectua mitjançant els elements que a continuació us detallem sobre una mostra. Aquests elements han estat extrets de la completa descripció ISBD(CM) disponible a les bases de dades de la Cartoteca. |
UAB | Biblioteques | Cartoteca General | Guia GEODOC | Comentaris i dubtes |
2005 Universitat Autònoma de Barcelona |