Presentació

Daniel Bell (1919 – 2011) ha estat un dels sociòlegs essencials del segle XX.

 

Format al City College de Nova York, la seva carrera acadèmica es va desenvolupar a Chicago, Columbia i, finalment, Harvard. Fill d’immigrants polonesos (el seu cognom original era Bolotsky), Bell es va formar en l’ebullició política del moviment obrer i intel·lectual als Estats Units entre guerres. Menys acadèmic que el seu cercle d’amistats (amb noms com Seymour M. Lipset o Nathan Glazer), Bell es va vincular a l’edició de vàries revistes, acabant per dirigir Fortune. Però a diferència d’alguns dels seus amics trostkistes, com Irving Kristol, Bell no va fer una evolució política fins a la dreta: li agradava definir-se com “socialista en economia, liberal en política i conservador en cultura”.

 

Bell és autor de tres textos fonamentals, àmpliament difosos i de considerable influència. El primer cronològicament va ser El fin de las ideologías (1960), on constatava l’afebliment dels marcs ideològics decimonònics en el context de les societats occidentals avançades dels anys 50, el que deixava el dubte de si sorgirien noves ideologies que omplissin els buits, o bé si el món s’aventurava cap a una era post-ideològica.

 

En un text posterior proposava una resposta a aquesta pregunta: El advenimiento de la sociedad post-industrial: un intento de prognosis social (1973) constatava el predomini dels serveis sobre la indústria i, en particular, el paper clau de la ciència, la tecnologia i les comunicacions en el capitalisme avançat.
Els esquemes productius i socials de la societat industrial tradicional havien deixat de ser significatius: la riquesa i el desenvolupament dependrien, cada vegada més, dels serveis avançats, basats en els coneixements i en la innovació tècnica (cosa que inclou una espècie de proto-Internet: estem al 1973!). Arriba a afirmar que “probablement veurem un sistema nacional d’informacions per ordinador, amb desenes de milers de terminals a les oficines i a les llars, connectats a ordinadors centrals gegantins, que proporcionaran serveis d’informació i documentació, de vendes al menor, facturació, etc.”

Font: www.guardian.co.uk 

 

Aquestes transformacions amenaçarien també les pròpies bases del sistema capitalista, i aquest és l’objecte de la tercera de les seves grans obres: Las contradicciones culturales del capitalismo (1977).
El capitalisme original, per dir-ho ràpid, era weberià: requeria estalvi, frugalitat, laboriositat i discreció; en canvi, la societat industrial es basa en el consum de masses, la despesa alegre i l’endeutament, erosionant les bases ètiques i la pròpia legitimitat de l’economia capitalista.

 

Els punts de vista de Bell s’han transformat gairebé en llocs comuns; però cal reconéixer el mèrit de qui va inventar termes com “fi de les ideologies” o “societat post-industrial”, que avui fem servir correntment per descriure les societats actuals.

 

 

Joan Botella

Departament de Ciència Política i de Dret Públic UAB

Juny 2011 · Biblioteca de Ciències Socials · Fotografies i disseny