Tasis Fons personal Rafael Tasis

Inici

 




1944
Dissabte, 19 d’agost. “Encara es veuen alemanys!” –constata la meva dona, en aixecar les persianes. No han aprofitat la nit, ni el prolongat couvre-feu ordenat ahir per a marxar. No obstant això, tothom assegura que existeix un termini convingut per a l’evacuació de París, tot i discrepar les versions sobre el moment que aquest termini expira. Serà París ciutat oberta? Diuen que la fórmula és diferent: serà ciutat “no-defensada”.
Al matí, he anat a fer una gestió relacionada amb les targetes d’alimentació. En tornar cap a casa, passo per davant de l’alcaldia del XVIIè arrondissement, a la plaça de les Batignolles.

Rafael Tasis. Diari íntim

 


Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – Paris, 1966) va ser escriptor, crític literari, llibreter, periodista i polític. Va col·laborar a La mainada, La publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or, La nostra revista, Pont blau, entre d’altres.

Com a novel·lista va escriure Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962). Però va destacar especialment la seva aportació a la novel·la policíaca, amb títols com La Bíblia valenciana (1955) És hora de plegar (1956), Un crim al Paral·lelo (1960). És autor també d’obres teatrals i de divulgació històrica, com per exemple La vida del rei en Pere III (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1959). Com a crític literari escriu Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), La literatura catalana moderna (1937), La novel·la catalana (1954). Tradueix obres d’Oscar Wilde i Aldous Huxley, entre d’altres.

L’any 1937 és nomenat secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil col·labora amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. L’any 1939 marxa cap a l’exili, d’on retorna l’any 1948. Durant els últims anys a Barcelona treballa com a impressor i llibreter mantenint la seva activitat política i literària.