Transhumàncies del segle XXI és el resultat d’una investigació, basada en el treball de camp antropològic, sobre com milers d’ovelles es desplacen cada any seguint les cabaneres entre les pastures d’alta muntanya de l’Alta Ribagorça i les finques d’hivern a la Plana de Lleida i a la vall de l’Ebre.

L’objectiu del treball pretén donar resposta a diferents qüestions. Des del paper del desplaçament d’ovelles de l’alta muntanya fins les àrees temperades de la Catalunya interior i litoral en un món globalitzat i dominat per les xarxes de comunicacions; fins a l’encaix de la ramaderia ovina i la transhumància com un recurs econòmic que cal inserir en el context turístic i de protecció de la natura i lleure; passant per la vida dels ramaders que practiquen la transhumància i les repercussions de les polítiques de la UE i els mercats en aquesta pràctica. Com i en quines condicions sobreviu aquesta activitat mil.lenària en la Catalunya actual.

La metodologia emprada ha estat l’observació directa amb entrevistes, l’estudi en profunditat d’una mostra representativa de 16 explotacions ramaderes, i l’anàlisi d’estadístiques, documentació i bibliografia. L’àrea geogràfica del treball integra tots els municipis de la comarca catalana de l'Alta Ribagorça (el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller), a més dels municipis de Bonansa i Montanui de la comarca aragonesa de la Ribagorça.

El projecte Transhumàncies és el resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada durant els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

L’exposició ha estat organitzada per l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica i compta amb el suport del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Un llibre, un documental publicat també en dvd i l’exposició són els fruits tangibles de la tasca portada a terme.

Els ramaders que han triat l’activitat ramadera són persones que han triat lliurement la seva activitat davant d’altres opcions econòmiques i laborals que tenien al seu abast. Assumint el que comporta ser ramader i transhumant avui en una comarca integrada plenament en un món globalitzat, lluiten cada dia per continuar amb una feina que els agrada i amb la que s’identifiquen. Aquesta exposició vol contribuir al coneixement de la situació actual de la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça i a trencar els estereotips sobre el món rural, la ramaderia i els ramaders.

Agraïments:

Ferran Estrada i Bonell, professor del Departament d'Antropologia. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Elisabet Nadal Subirà i Juan Ramon Iglesias Ricou. També als membres de l’Associació pel Desenvolupament de la Ribagorça Romànica per la seva col.laboració i en muntatge de l’exposició física i els materials facilitats per aquesta exposició virtual. A l’equip de Cultura en Viu. Unitat d’Estudiants i de Cultura UAB pel suport i les facilitats obtingudes en el muntatge de l’exposició; i al director del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la UAB, Xavier Such Martí, pel recolzament en l’organització d’aquesta exposició.

Tríptic de l'exposició itinerant

Pàgina web creada per la Biblioteca de Veterinària UAB, novembre 2011