Francesco Luti, traductor de José Agustín Goytisolo
Març de 2012CORRESPONDÈNCIA
Més de 4000 documents componen el corpus de la correspondència de José Agustín Goytisolo. Es tracta principalment de cartes, postals, felicitacions, invitacions, nadales, etcètera, dirigides a ell o a la seva dona Asunción Carandell, algunes escrites pel mateix poeta.
Un conjunt de gran rellevància per a la literatura espanyola del segle XX, sobretot considerant la presència d'alguns interlocutors de gran prestigi. No obstant això, dins d'aquest ampli nombre de documents, hi ha una correspondència molt personal i una altra de professional amb editors, escriptors i amics, que a partir de mitjans dels cinquanta s'intensifica i perfilarà un itinerari intel·lectual d'indubtable interès, útil tant per a l'especialista, com per a l'estudiant que vulgui assolir els coneixements del poeta i la seva generació.
És sobretot entre les dues dècades dels cinquanta-seixanta, quan es va definint el gran treball de mediació poètica de Goytisolo. Va pertànyer al grup poètic dels 50, igual que Carlos Barral, qui l’anomenarà "Escola de Barcelona" i que va desenvolupar una intensa activitat entre 1956 i 1962, estrenyent una sòlida xarxa de contactes entre intel·lectuals i editorials. Amb els seus més propers companys, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i Josep Maria Castellet, el poeta comença la coneguda "maniobra de taller", veritable operació de llançament generacional a l'estil de la Generació del 27 on va treballar de manera àrdua i constant en la autopromoció del grup, no només a Espanya sinó també a l'estranger, grup que es coneixerà com a Generació dels 50.
El seu gran talent com a traductor li permet en pocs anys fer-se un lloc entre els més actius italianistes. D'aquells anys de paral·lel afany de poeta i traductor, dóna àmplia documentació l’esmentada correspondència. Cartes intercanviades amb hispanistes i amb poetes de diferents nacions, ho confirmen. Entre ells sobresurt la figura del Nobel Salvatore Quasimodo, que Goytisolo tradueix al començament de la dècada dels seixanta. Una tasca de traductor centrada en autors contemporanis a ell i sempre molt involucrats amb el seu temps i que vindria a reforçar la seva estructura de poeta i d'intel·lectual profundament compromès en anys decisius i alhora molt difícils.
La seva vocació internacional, la seva obertura a tot el que en aquell període arribava de l'estranger, la seva capacitat de manejar els idiomes francès i italià, faciliten el seu afany de promoure la seva poesia i la dels seus companys de generació fins i tot i sobretot a l'estranger. En les cartes conservades es poden reconstruir les petjades dels primers contactes importants, dels quals van venir les primeres publicacions en revistes, diaris i, finalment, en volums antològics i personals.
Entre les figures de prestigi amb les quals Goytisolo estrenyeria llaços, i pel que fa als espanyols, hi ha un nucli molt consistent de cartes amb els seus companys de generació no barcelonins, Sánchez Ferlosio, Ángel González, Valente, Caballero Bonald i molts altres; amb Barral, Gil de Biedma i Castellet n’hi ha poques, precisament per viure tots a Barcelona. També una sèrie de cartes amb Dámaso Alonso i amb el Nobel Vicente Aleixandre en la seva funció de "tutor" que catequitzava les noves generacions sobre el patrimoni de la tradició del segle XX espanyol; interessant també el grup de cartes intercanviades amb Cela. Entre els italians, els grans hispanistes Oreste Macrí i Vittorio Bodini, però també un grup de cartes 'tècniques' on Goytisolo, i els seus diversos traductors a l'italià, preparaven tot allò que es convertiria en els seus llibres en aquesta llengua.
Escriptors com José Lezama Lima i Julio Cortázar completen i formen part dels amics amb els quals Goytisolo intercanviava idees i projectes i que integren la variada documentació que permet reconstruir l'aventura existencial i editorial de José Agustín Goytisolo de qui és difícil trobar equivalents. La seva no és només una història individual, sinó també una història col·lectiva i, sobretot, una història de llibres.Hi ha un gran nombre d'invitacions. Es tracta majoritàriament d'invitacions a exposicions, homenatges i presentacions de llibres, a tertúlies, cicles de conferències, actes culturals de diferent índole organitzats per editorials, ambaixades, universitats, instituts, galeries d'art, fundacions i altres institucions. Actes a Barcelona, per Espanya i a l'estranger.
D’altra documentació a destacar és la legal i la que fa referència als condols rebuts per la família desprès de la mort del poeta.
