Cerca
Tornar Has buscat >
Nom: Castellanos, Jordi
1650 documents
Ordenar per :
Títol
| Autor | Data
Visualitzant 1291 a 1300
Títol
La literatura catalana dels quaranta
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-19--?
Descripció física
11 f. mecanoscrits
Nota
A l'article es descriu com una literatura troba el seu sentit en relació a tota la societat i a la sèrie d'interessos que s'hi debaten, i una societat és una estructura humana organitzada, amb política i sindicats, amb poder i oposició, amb institucions i individus. De tot això, en la seva qualitat de lliure i de català, no n'havia quedat res a la Catalunya de 1939. Fins als primers cinquanta no comença a apuntar, tímidament, el realisme que torna a situar la literatura dins les coordenades històriques i socials. I fins a la mort de Riba, el 1959, no es produeix un trencament clar
Nota
Al darrer full hi ha la citació de la bibliografia utilitzada a l'article
Idioma
català
Noms
Riba, Carles
Descriptors
Literatura catalana -- S. XX
; Franquisme
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14026
Títol
Contraataquen
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-?
Descripció física
2 f. mecanoscrits
Nota
L'article es basa en la novel·la, Contraataquen, de Carles Reig, premi Josep Pla 1976. Jordi Castellanos descriu aquesta novel·la com un exemple de literatura sobre la literatura, és a dir, escriure novel·la sobre la novel·la que, ni que sigui de forma indirecta, també és una forma de reflexionar sobre la realitat. Un camí que, a casa nostra, en alguna ocasió, ha estat assajat per Manuel de Pedrolo
Nota
Citació edició: Contraataquen, Carles Reig, Barcelona, Edicions Destino, 1977 (Col·lecció El Dofí), 212 pgs
Idioma
català
Noms
Reig, Carles
; Pedrolo, Manuel de
Descriptors
Literatura catalana -- S. XX
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14025
Títol
Montserrat Roig i El temps de les cireres
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-19--?
Descripció física
6 f. mecanoscrits
Nota
A l'article l'autor analitza l'estil narratiu de Montserrat Roig a partir de la novel·la El temps de les cireres. En fa menció a Narcís Oller com un punt de partida en l'obra de Montserrat Roig
Nota
No hi consta la data ni l'any. Hi ha anotacions i rectificacions manuscrites
Idioma
català
Noms
Roig, Montserrat
; Oller, Narcís
Descriptors
Literatura catalana -- S. XX
; Temps de les cireres, El
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14024
Títol
Un problema no solament professional: els llicenciats en català
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
01-08-1971
Descripció física
3 f. mecanoscrits
Nota
Esborrany amb anotacions i rectificacions manuscrites
Idioma
català
Descriptors
Universitat Catalana
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14020
Títol
Cançons perdudes, J.M. Benet i Jornet
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-01-1971
Descripció física
1 targeta
Nota
Jordi Castellanos fa una introducció breu a la vida i obra d'en J.M. Benet i Jornet amb motiu de la representació al teatre La Tartana de la obra Cançons perdudes i en diu textualment que -posar en escena aquesta obra significa molt més que una estrena: és una nova aportació del dinamisme de Reus a trobar el nou camí del teatre català-
Idioma
català
Noms
Benet i Jornet, Josep M
Descriptors
Teatre català
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14037
Títol
Raimon Casellas contra el Cercle Artístic de Sant Lluc
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-1971?
Descripció física
5 fulls mecanoscrits, 4 fotocòpies
Nota
A l'article es descriu com a finals del segle XIX un nou moviment amb una veritable febre per la innovació i per l'europeïtzació, pels tons decadents, per la sensualitat, s'apoderà dels artistes més joves, els quals iniciaren una campanya de rebuig de la pintura històrica i romàntica i, aviat, del realisme. Raimon Casellas, des de L'Avenç i, sobretot, des de La Vanguardia, com a crític artístic, esdevingué el teòric del moviment
Nota
Revista del Centre de Lectura, 4t. època, número 223, any 1971. Aquest topogràfic està relacionat amb el Cas_14008
Idioma
català
Noms
Casellas, Raimon
; Cercle Artístic de Sant Lluc
Descriptors
Revista del Centre de Lectura de Reus
; Avenç, L'; Vanguardia, La
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14007
Títol
Notícia de Raimon Casellas
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-1972?
Descripció física
8 f. mecanoscrits, 4 fotocòpies
Nota
A l'article es descriu l'obra crítica de Raimon Casellas com una lluita per a la creació d'una escola artística catalana que per la tècnica i el contingut expressiu s'anivellés amb les altres nacions europees. Al 1901 es publica la seva obra més important, la novel·la -Els sots feréstecs-, amb la qual s'inicia la nostra novel·la modernista i, d'aquesta obra, Víctor Català en mostra influències ben directes. A partir del 1906, any en què va aparèixer el Noucentisme, Casellas sofrí un cert desconcert, s'adona que la seva època ha quedat enrere. Fa esforços de recuperació, però en darrer terme es refugia en un eclecticisme estètic i en la història de l'art
Nota
Revista del Centre de Lectura, 4a època, núm. 233, d'abril de 1972, p. 1164 i 1165. El topogràfic està relacionat amb el Cas_14010 i el Cas_14104
Idioma
català
Noms
Casellas, Raimon
; Català, Víctor
Descriptors
Modernisme
; Sots feréstecs, Els; Literatura catalana -- S. XIX-XX; Revista del Centre de Lectura de Reus
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14009
Títol
Record de Joan Oliver
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-1986
Descripció física
1 revista
Nota
L'autor escriu l'article amb motiu de la mort de Joan Oliver. En fa un repàs resumit de la seva trajectòria, que qualifica de coherent. Descriu com Joan Oliver, en les seves narracions i primeres peces teatrals va qüestionar les formes convencionals, tot posant en evidència els mecanismes ideològics en els quals se sostenien. Ho feia amb un cert humor i per la via de la paròdia o la caricatura de les formes literàries convencionals, tot fent-se seva, però, l'herència de la llengua literària de Carner, en una perfecta combinació de matís, precisió i simplicitat. El producte resultant era una literatura puynent, cruel, que se situava de ple en la via de la reflexió moral
Nota
Revista - Campus...Què?, núm. 1, octubre de 1986. Periòdic de la UAB
Idioma
català
Noms
Oliver, Joan
; Carner, Josep
Descriptors
Literatura catalana -- S. XX
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14101
Títol
Premsa, literatura i públic lector
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-1982
Descripció física
1 fotocòpia
Nota
A l'article es descriu com la premsa per tal d'atreure el públic, per tal de fer-se llegir, ha utilitzat la literatura i com l'ha utilitzat. Una història de la premsa estaria incompleta si, al costat de les ideologies i de les tendències, no ens mostrés com els diaris han manipulat els gustos literaris del gran públic per fer-se amb un mercat
Nota
Diari El Punt, del dia 15 de maig de 1982
Idioma
català
Descriptors
Punt, El
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14099
Títol
De les idees a l'acció
Autor
Castellanos, Jordi
Lloc i data
?-?-1981
Descripció física
1 fotocòpia
Nota
L'article fa un repàs a la figura de Josep Pijoan -1879-1963-. Es descriu com Josep Pijoan restà associat a dos episodis centrals de la cultura catalana moderna: la descoberta i recuperació del romànic -en el seu treball dins de la Junta de Museus- i la creació de l'Institut d'Estudis Catalans -inici del procés d'institucionalització de la cultura propiciat per l'accés de la Lliga Regionalista al poder polític-. La importància històrica de Pijoan per a la cultura catalana es troba en l'enorme activitat desplegada entre el 1906 i el 1910. Es descriu a Pijoan com un autèntic revolucionari. Quan torna a Catalunya és un activista, un pragmàtic. Cal fixar-se que quan polemitza no és a causa de les idees, sinó a causa de les accions, que són, al capdavall, les autèntiques idees
Nota
Article del diari Avui del dia 23 d'agost de 1981
Idioma
català
Noms
Pijoan, Josep
; Institut d'Estudis Catalans
Descriptors
Cultura catalana
; Avui
Quadre de classificació
8.1 Treballs d'investigació i assaig
Topogràfic
Cas_14096
Cerca
![]() | Has buscat > Nom: Castellanos, Jordi |
1650 documents |
Ordenar per :
Títol
| Autor | Data ![]() ![]() |
Visualitzant 1291 a 1300 |
|
Títol
|
La literatura catalana dels quaranta | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-19--? | ||
Descripció física | 11 f. mecanoscrits | ||
Nota | A l'article es descriu com una literatura troba el seu sentit en relació a tota la societat i a la sèrie d'interessos que s'hi debaten, i una societat és una estructura humana organitzada, amb política i sindicats, amb poder i oposició, amb institucions i individus. De tot això, en la seva qualitat de lliure i de català, no n'havia quedat res a la Catalunya de 1939. Fins als primers cinquanta no comença a apuntar, tímidament, el realisme que torna a situar la literatura dins les coordenades històriques i socials. I fins a la mort de Riba, el 1959, no es produeix un trencament clar | ||
Nota | Al darrer full hi ha la citació de la bibliografia utilitzada a l'article | ||
Idioma | català | ||
Noms | Riba, Carles | ||
Descriptors | Literatura catalana -- S. XX ; Franquisme | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14026 |
Títol
|
Contraataquen | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-? | ||
Descripció física | 2 f. mecanoscrits | ||
Nota | L'article es basa en la novel·la, Contraataquen, de Carles Reig, premi Josep Pla 1976. Jordi Castellanos descriu aquesta novel·la com un exemple de literatura sobre la literatura, és a dir, escriure novel·la sobre la novel·la que, ni que sigui de forma indirecta, també és una forma de reflexionar sobre la realitat. Un camí que, a casa nostra, en alguna ocasió, ha estat assajat per Manuel de Pedrolo | ||
Nota | Citació edició: Contraataquen, Carles Reig, Barcelona, Edicions Destino, 1977 (Col·lecció El Dofí), 212 pgs | ||
Idioma | català | ||
Noms | Reig, Carles ; Pedrolo, Manuel de | ||
Descriptors | Literatura catalana -- S. XX | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14025 |
Títol
|
Montserrat Roig i El temps de les cireres | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-19--? | ||
Descripció física | 6 f. mecanoscrits | ||
Nota | A l'article l'autor analitza l'estil narratiu de Montserrat Roig a partir de la novel·la El temps de les cireres. En fa menció a Narcís Oller com un punt de partida en l'obra de Montserrat Roig | ||
Nota | No hi consta la data ni l'any. Hi ha anotacions i rectificacions manuscrites | ||
Idioma | català | ||
Noms | Roig, Montserrat ; Oller, Narcís | ||
Descriptors | Literatura catalana -- S. XX ; Temps de les cireres, El | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14024 |
Títol
|
Un problema no solament professional: els llicenciats en català | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | 01-08-1971 | ||
Descripció física | 3 f. mecanoscrits | ||
Nota | Esborrany amb anotacions i rectificacions manuscrites | ||
Idioma | català | ||
Descriptors | Universitat Catalana | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14020 |
Títol
|
Cançons perdudes, J.M. Benet i Jornet | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-01-1971 | ||
Descripció física | 1 targeta | ||
Nota | Jordi Castellanos fa una introducció breu a la vida i obra d'en J.M. Benet i Jornet amb motiu de la representació al teatre La Tartana de la obra Cançons perdudes i en diu textualment que -posar en escena aquesta obra significa molt més que una estrena: és una nova aportació del dinamisme de Reus a trobar el nou camí del teatre català- | ||
Idioma | català | ||
Noms | Benet i Jornet, Josep M | ||
Descriptors | Teatre català | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14037 |
Títol
|
Raimon Casellas contra el Cercle Artístic de Sant Lluc | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-1971? | ||
Descripció física | 5 fulls mecanoscrits, 4 fotocòpies | ||
Nota | A l'article es descriu com a finals del segle XIX un nou moviment amb una veritable febre per la innovació i per l'europeïtzació, pels tons decadents, per la sensualitat, s'apoderà dels artistes més joves, els quals iniciaren una campanya de rebuig de la pintura històrica i romàntica i, aviat, del realisme. Raimon Casellas, des de L'Avenç i, sobretot, des de La Vanguardia, com a crític artístic, esdevingué el teòric del moviment | ||
Nota | Revista del Centre de Lectura, 4t. època, número 223, any 1971. Aquest topogràfic està relacionat amb el Cas_14008 | ||
Idioma | català | ||
Noms | Casellas, Raimon ; Cercle Artístic de Sant Lluc | ||
Descriptors | Revista del Centre de Lectura de Reus ; Avenç, L'; Vanguardia, La | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14007 |
Títol
|
Notícia de Raimon Casellas | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-1972? | ||
Descripció física | 8 f. mecanoscrits, 4 fotocòpies | ||
Nota | A l'article es descriu l'obra crítica de Raimon Casellas com una lluita per a la creació d'una escola artística catalana que per la tècnica i el contingut expressiu s'anivellés amb les altres nacions europees. Al 1901 es publica la seva obra més important, la novel·la -Els sots feréstecs-, amb la qual s'inicia la nostra novel·la modernista i, d'aquesta obra, Víctor Català en mostra influències ben directes. A partir del 1906, any en què va aparèixer el Noucentisme, Casellas sofrí un cert desconcert, s'adona que la seva època ha quedat enrere. Fa esforços de recuperació, però en darrer terme es refugia en un eclecticisme estètic i en la història de l'art | ||
Nota | Revista del Centre de Lectura, 4a època, núm. 233, d'abril de 1972, p. 1164 i 1165. El topogràfic està relacionat amb el Cas_14010 i el Cas_14104 | ||
Idioma | català | ||
Noms | Casellas, Raimon ; Català, Víctor | ||
Descriptors | Modernisme ; Sots feréstecs, Els; Literatura catalana -- S. XIX-XX; Revista del Centre de Lectura de Reus | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14009 |
Títol
|
Record de Joan Oliver | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-1986 | ||
Descripció física | 1 revista | ||
Nota | L'autor escriu l'article amb motiu de la mort de Joan Oliver. En fa un repàs resumit de la seva trajectòria, que qualifica de coherent. Descriu com Joan Oliver, en les seves narracions i primeres peces teatrals va qüestionar les formes convencionals, tot posant en evidència els mecanismes ideològics en els quals se sostenien. Ho feia amb un cert humor i per la via de la paròdia o la caricatura de les formes literàries convencionals, tot fent-se seva, però, l'herència de la llengua literària de Carner, en una perfecta combinació de matís, precisió i simplicitat. El producte resultant era una literatura puynent, cruel, que se situava de ple en la via de la reflexió moral | ||
Nota | Revista - Campus...Què?, núm. 1, octubre de 1986. Periòdic de la UAB | ||
Idioma | català | ||
Noms | Oliver, Joan ; Carner, Josep | ||
Descriptors | Literatura catalana -- S. XX | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14101 |
Títol
|
Premsa, literatura i públic lector | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-1982 | ||
Descripció física | 1 fotocòpia | ||
Nota | A l'article es descriu com la premsa per tal d'atreure el públic, per tal de fer-se llegir, ha utilitzat la literatura i com l'ha utilitzat. Una història de la premsa estaria incompleta si, al costat de les ideologies i de les tendències, no ens mostrés com els diaris han manipulat els gustos literaris del gran públic per fer-se amb un mercat | ||
Nota | Diari El Punt, del dia 15 de maig de 1982 | ||
Idioma | català | ||
Descriptors | Punt, El | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14099 |
Títol
|
De les idees a l'acció | ||
Autor | Castellanos, Jordi | ||
Lloc i data | ?-?-1981 | ||
Descripció física | 1 fotocòpia | ||
Nota | L'article fa un repàs a la figura de Josep Pijoan -1879-1963-. Es descriu com Josep Pijoan restà associat a dos episodis centrals de la cultura catalana moderna: la descoberta i recuperació del romànic -en el seu treball dins de la Junta de Museus- i la creació de l'Institut d'Estudis Catalans -inici del procés d'institucionalització de la cultura propiciat per l'accés de la Lliga Regionalista al poder polític-. La importància històrica de Pijoan per a la cultura catalana es troba en l'enorme activitat desplegada entre el 1906 i el 1910. Es descriu a Pijoan com un autèntic revolucionari. Quan torna a Catalunya és un activista, un pragmàtic. Cal fixar-se que quan polemitza no és a causa de les idees, sinó a causa de les accions, que són, al capdavall, les autèntiques idees | ||
Nota | Article del diari Avui del dia 23 d'agost de 1981 | ||
Idioma | català | ||
Noms | Pijoan, Josep ; Institut d'Estudis Catalans | ||
Descriptors | Cultura catalana ; Avui | ||
Quadre de classificació | 8.1 Treballs d'investigació i assaig | ||
Topogràfic | Cas_14096 |
|