El primer llibre de la Biblioteca de Comunicació
L’any 1971 la UAB va iniciar els preparatius per a la creació de la Facultat de Ciències de la Informació (ara Ciències de la Comunicació). El rector Vicent Villar Palasí va encarregar aquest projecte al professor de literatura i periodista Francesc (Paco) Noi, vinculat a La Vanguardia. Paco Noi va ser el responsable de negociar el primer pla d’estudis i de contractar el primer professorat. Jo aleshores era secretari de l’Escola de Periodisme de l’Església (Escola del CIC), alternativa a l’Escuela Oficial de Periodismo controlada directament pel Ministeri d’Informació i Turisme, i tenia una mínima experiència en gestió adquirida a la petita biblioteca i hemeroteca d’aquella escola.
Coneixent tot això, Paco Noi em va encarregar la creació de la Biblioteca i Hemeroteca de la nova facultat i la preparació de la primera assignatura de teoria de la comunicació per al curs següent.
La Biblioteca va començar, doncs, de zero, amb una taula, una cadira i unes prestatgeries buides als locals de la UAB al carrer de les Egipcíaques, al darrere de l’actual Institut d’Estudis Catalans. L’encàrrec consistia a anar cada matí a un quiosc de la Rambla i comprar-hi la premsa diària per a l’Hemeroteca: els diaris de Barcelona i també Le Monde, l’International Herald Tribune i The Times, entre d’altres. Aquest exemplars que anàvem enquadernant formen part del fons de l’actual gran hemeroteca de la UAB. Alguns lectors poden trobar estrany que faltin alguns exemplars d’aquestes col·leccions; això és conseqüència de la censura, molt activa, que impedia l’arribada dels diaris internacionals quan hi havia alguna noticia crítica o problemàtica per al règim de Franco.
Hemeroteca i Biblioteca van néixer juntes, com a projecte unificat de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
Pel que fa als llibres, puc recordar perfectament que el llibre diguem-ne fundacional, el primer llibre, va ser El espíritu del tiempo, d’Edgar Morin. Un llibre sobre la cultura de masses i els mitjans de comunicació, mal vist en aquell temps per la sociologia més acadèmica i oficial, però de fet un dels fundadors dels estudis interdisciplinaris de la comunicació. El llibre de Morin no solament va ser el primer llibre que va reposar a les prestatgeries de la Biblioteca, sinó que també va ser la font a partir de la qual es van fer els primers encàrrecs, crec recordar que a la llibreria Paidea de Sant Cugat.
La Biblioteca de Comunicació va haver d’autoprotegir-se per tal de mantenir la seva especialitat, la comunicació, entesa en el sentit interdisciplinari però evitant duplicar les fonts bibliogràfiques sobre humanitats i ciències social que la UAB ja tenia en altres biblioteques.
La Biblioteca de Comunicació va anar creixent i avui es pot dir que és una de les principals biblioteques de comunicació a escala internacional. Cal dir que, per aconseguir-ho, la Facultat i el seu personal han fet un gran esforç en inversions i en treball. Puc recordar una decisió mot important i significativa: la Junta de Facultat, l’any 1980, va aprovar que els romanents de tots els departaments que no havien gastat el seu pressupost anual es transferissin directament al pressupost de la Biblioteca. Un exemple de la importància que la Facultat ha donat a la Biblioteca, un gran esforç que caldrà continuar per tal que la UAB pugui seguir sent un referent internacional dels estudis de comunicació.
Miquel de Moragas
Primer responsable acadèmic
de la Biblioteca de Comunicació
Catedràtic d'universitat numerari
Departament de Mitjans, Comunicació
i Cultura Àrea de Periodisme
Facultat de Ciències de la Comunicació UAB
