40 Anys Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
Març de 1971, Barcelona, carrer Egipciàques, 15, tercera planta, un despatx, una taula, una prestatgeria de tres cossos i alguns llibres i revistes científiques, al despatx del costat, algunes capçaleres de diaris i revistes d’actualitat, uns seixanta usuaris, una persona encarregada de la gestió de la biblioteca i una altre per l’hemeroteca, un coordinador acadèmic del servei, molta il·lusió per allò que es comença a construir, molt d’esforç i voluntat.
Març de 2011, Campus de la UAB, un enorme i magnífic edifici, quatre plantes vistes, dues sub-plantes i una més arran de terra, infraestructures diverses, més de 137.000 documents entre llibres, audiovisuals i gràfics especialitzats en comunicació, més de 240 títols de revistes científiques vives, tesis, recursos digitals, més de 10.980 col·leccions de publicacions periòdiques, entre capçaleres de diaris i revistes d’actualitat, més 860.000 usuaris han visitat la biblioteca, 44.980 consultes realitzades a les sales de lectura, 66.000 préstecs domiciliaris efectuats, trenta persones encarregades, de manera excel·lent, del funcionament de la biblioteca i hemeroteca, igualment, un coordinador acadèmic del servei, i amb la il·lusió del començament transformada, de vegades en preocupació, de vegades en satisfacció per els resultats assolits i el seu reconeixement als sistemes d’avaluació dels serveis per un treball ben fet i, com no, recordar que des d’Egipciàques 15, fins l’edifici actual, el servei va suportar quatres trasllat més, sempre per a millorar-ho.
Aquesta és, sintèticament, la vida de la nostra biblioteca i hemeroteca. Així com en la vida intel·lectual d'una persona, els quaranta anys responen a la seva plenitud en tots els aspectes, ja no s'és tan jove però la maduresa dóna seny, i el seu moment vital és el de collir els esforços fets fins al moment per tal de continuar enfortint el seu cabal intel·lectual, en un centre documental (biblioteca, hemeroteca, centre de recursos), els quaranta anys responen a una part de la seva evolució, un moment en el desenvolupament del servei, on la collita significa esforç col·lectiu, inversió en recursos humans i econòmics, professionalitat del personal encarregat del servei, com és el nostre cas, per tal de mantenir el nivell assolit fins llavors i superar-ho i, per suposat, responsabilitat d’aquells que prenen decisions en la nostra institució.
Una celebració com la que estem vivint en aquesta efemèride ens fa sentir satisfacció per constatar que aquella prestatgeria de tres cossos de Egipcíaques 15, s'han transformat en un Centre de referència especialitzat en comunicació reconegut a Catalunya, Espanya, Europa i la resta del món i tot això gràcies a un enorme esforç realitzat per moltes persones i d’un convenciment des del seu començament, que aquest centre s’havia de convertir en un centre documental i de recursos especialitzat en comunicació de referència mundial. Podem dir que s’ha assolir aquell objectiu original. Són molts els investigadors que han passat moltes hores a la nostra Biblioteca i Hemeroteca, que han consultat els seus fons, que han gaudir d’un espai immillorable per a la concentració, estudi i investigació i amb el suport, professionalitat i diligència del seu personal, la qual cosa, sempre es d’agrair.
Podem celebrar aquests quaranta anys de vida de la nostra biblioteca i hemeroteca sabent que els seus fons han estat consultats per milers de persones, que gràcies als recursos que ha ofert i ofereix a usuaris i investigadors, ja siguin de doctorat, de màster, professors convidats i de la Facultat o d’altres, o alumnes de la llicenciatura o del grau, moltes tesis, tesines, investigacions, treballs de curs o preparació de matèries i cursos, s'han pogut portar a la pràctica gràcies als fons que ella conté.
Però fem una mica més d'història, i posat que es tracta de celebrar quaranta anys d'existència, val la pena destacar que la Biblioteca de Comunicació va ser la primera en comptar a Catalunya amb els Collected Papers de Charles Sanders Peirce, en una edició de 1965, publicada en Cambridge per The Belknap Press of Harvard University Press. Comprovem que anys després, la Biblioteca d'Humanitats compta amb una edició original de 1933, del que ens alegrem, però durant molt temps va ser una obra que només es podia consultar a la nostra biblioteca.
Evidentment, els fons documentals d'una biblioteca discorren paral·lels a les preocupacions teòriques i de recerca dels seus usuaris. Així, en els anys setanta nostra biblioteca es va nodrir de fons sobre l'estructuralisme francès, la cultura de masses, la semiòtica i l'anàlisi del discurs, comunicació i desenvolupament, comunicació política, sense deixar de costat la lingüística, la filosofia, la sociologia, la política o l'economia o l’educació, sempre vinculades a la comunicació, per continuar amb fons sobre estudis culturals, polítiques de comunicació, economia de la comunicació, comunicació i cooperació internacional.
Algunes de les primeres obres adquirides per la nostra biblioteca van ser L’Ésprit du temps d'Edgar Morin, o La Estructura ausente i Apocalípticos e integrados de Umberto Eco, Sociodinamique de la Culture o Comunicación d'Abraham A. Moles, o aquella preciosíssima obra Erté (Romain de Tirtoff) amb text de Roland Barthes i que recull les memòries de Erté i algunes de les seves il·lustracions d'estil Art déco amb reminiscències modernistes i, per suposat, molts d’altres autors que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida universitària, acadèmica i de recerca.
Al mateix temps, és va iniciar la subscripció de revistes especialitzades com són Communicaction, Communication et Langages, Versus : quaderni di studi semiotici, Semiotica; Communicaton Quarterly, Communication Research, Communication yearbook; Journal of communication, i algunes més, i Keesing’s (diari de diari). Al començament dels anys vuitanta va néixer la revista Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, publicació del llavors Departament de Teoria de la Comunicació, després de Periodisme i Ciències de la Comunicació, i quatre anys més tard, Estudis Semiòtics, també dins del mateix departament, les col·leccions de les quals es troben disponibles en els fons de la biblioteca. Per la seva banda, els fons de la Hemeroteca es van ampliar substancialment amb una projecció qui compta amb diaris i revistes d’arreu del mon.
Progressivament, i en funció de les necessitats docents i de recerca plantejades pels professors de la nostra Facultat, i amb l’orientació dels diferents coordinadors docents que ha tingut la Biblioteca i Hemeroteca, el fons d’aquest servei s’ha vist incrementat amb un sentit curós, especialitzat i corresponent a les diferents tendències teòriques i la seva evolució que sustenten l’àrea de la comunicació. Tanmateix, i amb el recursos en línia de que disposa a dia d’avui la nostra biblioteca i hemeroteca, i la possibilitat de subscripcions i consultes en línia de diferents diaris i revistes, s’ha pres la decisió de deixar d’adquirir varies publicacions periòdiques en paper per tal que la seva consulta es realitzi amb aquest nous formats. Las nostra Biblioteca i Hemeroteca, no sols és un servei públic, si no que forma part d’una institució pública, per la qual cosa, s’ha de ser molt conscient a l’hora d’ utilitzar i emprar els recursos disponibles, de manera que es pugui donar resposta a les necessitats del servei i dels usuaris, d’una manera raonable, satisfactòria i responen a l’actualització científiques dels fons. Aquesta ha estat una política i una manera de fer que s’ha mantingut des del començament de la Biblioteca i Hemeroteca General.
Creiem que podem compartir la joia de comptar amb aquest servei d’excel·lència i que, com en tot aniversari i en bufar les veles del pastís d'aniversari, puguem demanar els tres desitjos del ritual perquè segueixi amb la dinàmica de creixement que ha mantingut fins ara, que no decaigui la inversió per continuar adquirint fons especialitzats en comunicació i que continuï sent el centre documental de referència que fins ara ha estat.
Finalment, ens hem de felicitar tots, doncs és gràcies a l'esforç col·lectiu com s'ha pogut mantenir aquest servei, però desig acabar felicitant molt especialment a tot el personal de la Biblioteca de Comunicació i de l'Hemeroteca General en aquest aniversari, doncs sense el seu bon fer no podríem comptar amb aquest excel·lent servei.
Teresa Velázquez
Catedràtica de Periodisme i primera bibliotecària de la BCHG
Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació
Facultat de Ciències de la Comunicació UAB