El 10 de desembre va tenir lloc la cerimònia
de lliurament dels Premis Nobel corresponents a 1995, ja coneguts des de
l'octubre. Quatre d'ells tenen a veure amb les disciplines que tracta la
Biblioteca de Ciències: a més dels premis de Física
i Química, el de Fisiologia i Medicina ha estat enguany concedit
a equips que han treballat en genètica, i el de la Pau a un físic
per la seva aportació a la concienciació del científic
com a responsable dels seus descobriments.
Informació general
La trobareu a The Nobel website, de la Fundació
Nobel d'Estocolm. S'hi recullen tots els premis Nobel des de la seva
primera convocatòria el 1901 fins als d'enguany, amb explicacions
detallades sobre els motius pels quals es varen concedir i dades sobre
els premiats. En molts casos hi trobareu gràfics i fotografies.
Sols heu de connectar-vos a l'adreça: http://www.nobel.se
Física
Per les contribucions experimentals a la física dels leptons
i les partícules subatòmiques, s'ha concedit conjunta-ment
a:
Martin L. Perl (Nova York, 1927), de la Stanford University (Califòrnia),
pel descobriment del leptó tau, i a
Frederick Reines (Paterson, Nova Jer-sey, 1918), de la University
of California at Irvine, per la detecció del neutrí.
Martin L. Perl i el seu equip van descobrir, mitjançant
una sèrie d'experiments entre 1974 and 1977, al Stanford Linear
Accelerator Center (SLAC), una partícula 3.500 vegades més
pesant que l'electró, a la qual van anomenar tau. Aquest
descobriment va ser la primera evidència de l'existència
d'una tercera "família" de partícules: anys després
va descobrir-se el bottom quark i enguany s'ha completat la família
amb el descobriment del top quark.
Frederick Reines, juntament amb Clyde L. Cowan, Jr., ja mort,
va treballar durant els anys 50 sobre la hipòtesi, formulada per
Pauli el 1930, de l'existència d'una partícula que explicaria
els desequilibris d'energia que es donaven en algunes reaccions nuclears.
La detecció experimental de l'antineutrí de l'electró
va resoldre aquest problema teòric i va obrir les portes a la física
del neutrí.
Bibliografia
- Martin L. Perl:
Martin L. Perl, William T. Kirk, "Heavy leptons", Scientific
American (March 1978)
Martin L. Perl, "Leptons, what are they?", New Scientist,
(22 febrer 1979)
Martin L. Perl, "Tau physics at future facilities", Nuclear
Physics B. Proceedings and Supplements. vol. 40 (1995 març),
p. 541-556.
- F. Reynes:
F. Reynes, C.L. Cowan, Jr. "The neutrino", Nature,
(1956, setembre 1).
F. Reynes, C.L. Cowan, Jr. "Neutrino physics", Physics
Today (1957 agost).
F. Reynes, "40 years of neutrino physics", Progress in
Particle and Nuclear Physics, vol. 32 (1994), p. 1-12.
Química
Per les recerques sobre química de l'atmosfera, especialment
les referides a la descomposició de l'ozò, s'ha concedit
conjuntament a:
Paul J. Crutzen (Amsterdam, 1933), del Max-Planck-Institut für
Chemie (Magúncia);
Mario Molina (Mèxic, D.F., 1943), del Massachusetts Institute
of Technology;
Frank Sherwood Rowland (Delaware, Ohio, 1927), de la University
of California at Irvine.
Paul Crutzen va demostrar el 1970 que els òxids de nitrògen
NO i NO2 reaccionen catalíticament amb l'ozò,
accelerant la reducció d'aquest en l'atmosfera.
El 1974, Rowland i Molina publiquen a Nature un article on demostren
la destrucció de l'ozò pels gasos de clorofluorocarboni (CFC),
utilitzats als esprais i als frigorífics. Van predir els efectes
sobre la capa d'ozò en base al volum de gasos produït per l'activitat
humana i les conseqüències per al medi ambient i el propi home.
Quan el 1985 es va detectar el forat de la capa d'ozò sobre l'Antàrtida,
els usos industrials dels CFC van començar a ser prohibits, estant
prevista la seva desaparició completa per al 2006.
El mateix Paul Crutzen ha estudiat els mecanismes de disminució
de la capa d'ozò a l'Antàrtida.
Bibliografia
Rowland... Nature 74 F.S. Rowland, M.J. Molina. "Ozone depletion:
20 years after the alarm", Chemical and Engineering News. vol.
72 (1994), p. 8-13.
Scientific assessment of ozone depletion 1994. Geneva: World
Meteorological Organization: United Nations Environment Programme, 1995
(WMO report ; 37).
T.E. Graedel, P.J. Crutzen. Atmosphere, climate and change. Scientific
American Library, 1995.
Medicina i fisiologia
Pels seus descobriments sobre el control genètic de les primeres
fases del desenvolupament dels embrions, s'ha concedit conjuntament a:
Edward B. Lewis, del California Institute of Technology (Los
Angeles),
Christiane Nüsslein-Volhard, del Max Planck Institut für
Biologische Development in Tubingen,
Eric Wieschaus, de la Princeton University.
Tots tres han descobert importants mecanismes genètics que controlen
el desenvolupament primerenc de l'embrió. Per a això han
fet servir la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, com a
animal de laboratori.
Nüsslein-Volhard i Wieschaus van poder identificar
i classificar un petit nombre de gens que tenen una importància
clau en l'organització general i en la formació de segments
especialitzats del cos. Van publicar els seus resultats el 1980. Alhora,
Lewis investigava com els gens podien controlar el posterior desenvolupament
de segments individuals del cos en òrgans especialitzats. Va trobar
que els gens s'ordenaven en el mateix ordre en els cromosomes i en els
segments de cos que control.len.
El treball de tots tres plegats ha contribuït decisivament a l'explicació
de les malformacions congènites a l'home.
Bibliografia
E.B. Lewis. "A gene complex controlling segmentation in Drosophila",
Nature, 276 (1978), p. 565-570.
C. Nüsslein-Volhard, E. Wieshaus. "Mutations affecting segment
number and polarity in Drosophila", Nature, 287 (1980), p.
795-801.
W. McGinnis, M. Kuziora. "The molecular architects of body design",
Scientific American, 270 (1994), p. 36-42.
Pau
Pels seus esforços en fer més petit el paper de les armes
nuclears en la política mundial i eliminar-les, es concedeix conjuntament
a:
Joseph Rotblat (1909) i a les
Pugwash Conferences on Sciences and World Affairs
Rotblat, físic britànic, va col.laborar en el projecte
Manhattan per a desenvolupar la bomba atòmica. El 1955, amb Einstein,
Russell i altres vuit científics, va signar el manifest que va portar
a la fundació de les Pugwash Conferences, l'objecte del qual
era convèncer els governs que eliminessin les armes nuclears.
Les Pugwash Conferences es basen en el reconeixement de la responsabilitat
dels científics envers les seves invencions. Han previst les conseqüències
catastròfiques de l'ús de les armes nuclears i han fomentat
la col.laboració dels científics i dels polítics per
tal d'eliminar-les.
|