Crític i teòric de la posmodernitat, Baudrillard va esdevenir un dels més prestigiosos analistes de la societat moderna, però sense guanyar-se una total respectabilitat per part de la comunitat acadèmica. Va refutar el pensament científic tradicional i va basar la seva filosofia en el concepte de virtualitat del món aparent. En realitat, tot li interessava...

Postestructuralisme:

Contemponari de Foucault, Lacan, Barthes, Deleuze i altres pensadors dels anys 70, s'emmarca dins del moviment postestructuralista insistint especialment en la SEMIÒTICA, és a dir, la reflexió sobre els signes (lingüístics, econòmics, etc.). Inspirat per l'obra de Nietzsche, s'interessa pels esdeveniments de l'objecte i els seus desajusts: seducció, simulació i hiperrealitat.

Virtualitat i simulació:

Una de les seves tesis central és l'anàlisi de la DESAPARICIÓ DE LA REALITAT, que és substituïda per una sèrie de simulacres que no deixen d'autogenerar-se. “El discurs de la veritat és simplement impossible”, va sostenir, "tots nosaltres, a l'igual que tots els sistemes, sentim l'avidesa de desbordar el nostre propi principi de realitat i refractar-nos en una altra lògica". La representació de la realitat es sobreposa a la mateixa realitat: el real ja no és aquell que es pot reproduir, sinó allò reproduït; pròpiament no hi ha realitat. "Hem suplantat el real pels signes del real". Aquestes idees van servir d'inspiració als germans Wachowski per a la pel·lícula cinematogràfica MATRIX, i les al·lusions al seu pensament són constants al llarg de film.

Erosió del significat pel seu excés:

Baudrillard creu que el significat, i en conseqüència el sentit, és autoreferencial: o sigui interpretat, segons la semiòtica estructuralista, en termes d'absència. Per exemple, gos significa gos no perquè ho indica el mot sinó perquè no indica gat, arbre, etc. Basant-se en aquest principi manté la idea que dins la nostra societat actual global, on la tecnologia de les comunicacions ha creat una proliferació excessiva de sentits, s'ha incitat a la creació d'un món on s'ha esborrat qualsevol significat i on la societat ha estat reduïda a una massa opaca, on el real ha estat reduït només a signes individuals autoreferencials de la seva existència (en contraposició al concepte d'aldea global de MCLUHAN).

Seducció:

Baudrillard presenta el concepte de l'objecte i la seva potència per seduir (la seva potència de ser a simular): "seduir és morir com realitat i produir-se com il·lusió".

Societat de consum:

Crític ferotge de la societat de consum, s'allunya del marxisme defensant que les masses no són víctimes de l’ordre social, sinó els seus còmplices."El consum ja no serveix per satisfer les necessitats bàsiques, sinó per diferenciar-se socialment: l’home, alienat per la producció, es refà del trauma consumint".

Capitalisme:

L'expansió del capitalisme i el neoliberalisme (i els béns financers) han creat de forma inconscient les llavors del que reacciona contra ell, en base a la seva manca de comprensió de l'aspecte simbòlic de l'existència social. "L'única manera de resistir-se a la mundialització és la singularitat".

Mitjans de comunicació:

Considerat moltes vegades un nihilista o moralista, en les darreres dècades es va convertir en crític radical dels mitjans de comunicació, sempre amb un punt d'humor negre. Per exemple, "la televisió no coneix la nit: és el dia perpetu", crea una xarxa densa que envolta l'individu, convertint-se en l'única font per a la percepció i la comprensió d'allò que convé que passi.

Comprensió social de la història:

Malgrat ser crític amb els mitjans de comunicació, era freqüent la seva presència en premsa i ràdio. Provocador i polèmic, publica articles i fa declaracions a contracorrent del pensament progressista en temes com la homosexualitat, l'art actual, la SIDA, la clonació, les relacions de parella, l'amor ("estimar algú és aïllar-lo del món, destruir totes les seves empremtes, desposseir-lo de la seva ombra, arrossegar-lo a un futur mortal; és donar voltes al voltant de l'altre com una estrella morta i absorbir-lo a una llum negra"), etc. Podia opinar sobre qualsevol aspecte de la vida moderna, ja que considerava que "la covardia intel·lectual ha esdevingut la veritable disciplina olímpica dels nostres temps".

Guerra i terrorisme:

"La guerra del Golf no ha existit". En la seva opinió la guerra havia estat un espectacle televisiu i EUA havia participat en ella, amb els seus bombardejos aeris, com els jugadors de videojocs. En el món posmodern el terrorismo és un excés de realitat, provocat artificialment per aconseguir la fallida ideològica de l'estratègia virtual i que el món entrés en crisi. No obstant, la sobredosi de realitat que va ser l'atac de l'11S li semblà insuficient per obrir-se a la realitat real.

Estats Units d'Amèrica:

Després del seu primer viatge torna fascinat pels EUA ja que, segons ell, aquest país exemplifica el model de societat assimilat al d’una empresa i és l'arquetipus de la societat posmoderna.

Fotografia:

Una de les seves grans passions va ser la fotografia. De fet, la seva obra fotogràfica va acabar per ser equivalent al seu treball intel·lectual. Considera que, entre d'altres, "la fotografia periodística, contràriament a d'altres branques de la fotografia, privilegia sempre allò espectacular".

Aforismes:

Les seves teories es caracteritzen d'un estil mordaç, ple d'aforismes (a vegades hermètics). Podeu veure algunes de les seves cites a:

- BrainyQuote
- Thinkexist.com
- The Columbia World of Quotations (1996)