Tasis

Inici

 




1944
Dissabte, 19 d’agost. “Encara es veuen alemanys!” –constata la meva dona, en aixecar les persianes. No han aprofitat la nit, ni el prolongat couvre-feu ordenat ahir per a marxar. No obstant això, tothom assegura que existeix un termini convingut per a l’evacuació de París, tot i discrepar les versions sobre el moment que aquest termini expira. Serà París ciutat oberta? Diuen que la fórmula és diferent: serà ciutat “no-defensada”.
Al matí, he anat a fer una gestió relacionada amb les targetes d’alimentació. En tornar cap a casa, passo per davant de l’alcaldia del XVIIè arrondissement, a la plaça de les Batignolles.

Rafael Tasis. Diari íntim

 


Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – Paris, 1966) va ser escriptor, crític literari, llibreter, periodista i polític. Va col·laborar a La mainada, La publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or, La nostra revista, Pont blau, entre d’altres.

Com a novel·lista va escriure Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962). Però va destacar especialment la seva aportació a la novel·la policíaca, amb títols com La Bíblia valenciana (1955) És hora de plegar (1956), Un crim al Paral·lelo (1960). És autor també d’obres teatrals i de divulgació històrica, com per exemple La vida del rei en Pere III (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1959). Com a crític literari escriu Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), La literatura catalana moderna (1937), La novel·la catalana (1954). Tradueix obres d’Oscar Wilde i Aldous Huxley, entre d’altres.

L’any 1937 és nomenat secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil col·labora amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. L’any 1939 marxa cap a l’exili, d’on retorna l’any 1948. Durant els últims anys a Barcelona treballa com a impressor i llibreter mantenint la seva activitat política i literària.